Casa Josep Tardà i Mora / Can Pepet Valent Granollers

Vallès Oriental
Plaça de les Olles, 11, 08400-GRANOLLERS
Al nucli antic de Granollers

Coordenades:

41.60867
2.28715
440603
4606574
08096-17
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Modernisme
XX
1903
Adolf Rou
Bo
Legal
PEPHA nou, Núm. R-078
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 15311DG4006E
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Casa entre mitgeres dins el recinte medieval emmurallat, alineada al carrer que el travessava de llevant a ponent unint els portals de Sant Roc i Santa Anna. De planta baixa i dues plantes pis amb coberta de teula a dues vessants. Façana plana de paredat arrebossat i esgrafiat, de composició simètrica, acabada amb una arqueria i un potent ràfec. Les plantes estan tractades de manera independent i separades per la interposició de franges horitzontals que trenquen visualment la continuïtat entre les parts: la barana del balcó entre la planta baixa i la superior i l'enrajolat entre la primera i la "loggia". Degut a aquesta divisió tripartita en alçada podem trobar dos tipus de finestra molt diferents: les grans i rectangulars de proporcions marcadament verticals que reforcen les línies d'alçada, així com les petites finestres de les golfes que formen una "loggia" i que resulten d'una interpretació lliure de l'arc de ferradura. Un ràfec volat de fusta la protegeix abastament, donant, a més, un cert caràcter decoratiu. El llenguatge formal i decoratiu dels elements és representatiu del Modernisme (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).

Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. R-078

La casa també era coneguda com can Malats (informació oral Sr. Eustaqui Casals) o can Pepet Valent (GARCIA-PEY, 1990). La carretera va substituir el Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola , encara que va quedar molt minvada a partir del 1885 (SESÉ, 1987b). Aquesta puixança va fer que a principis del segle XX, Granollers es trobés immers en un procés de renovació per incorporar els darrers avenços a la ciutat. Aquesta renovació impulsada pel creixement econòmic té, també, el seu reflex en les noves construccions que, com aquesta, es troben al centre de l'antiga vila medieval.

CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu., GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.