Edifici construït entre mitgeres, amb un alçat de tres nivells (pb + 2p). Malgrat tractar-se de la reforma d'una finca construïda l'any 1822, la composició esdevé un bon exemple d'arquitectura noucentista, ordenada en dos eixos verticals i amb un llenguatge formal que combina el maó massís i la decoració de rajola ceràmica amb gran senzillesa.
A la planta baixa s'identifiquen dues portes rectangulars, una d'elles de grans dimensions i que presenta els brancals conformats per carreus de pedra, a l'igual que la llinda, al centre de la qual figura la data de 1822. A la banda esquerra se situa una segona porta, de dimensions més reduïdes, realitzada amb maó massís i emmarcada per un fris de rajoles ceràmiques vidrades, de color verd, decorades amb motius florals. El mateix fris s'aplica a l'emmarcament de les dues obertures que tenen sortida al balcó corregut del pis principal. Aquest està conformat per una volada d'obra, amb el perfil decorat novament pel mencionat fris ceràmic. Pel que fa a la barana de ferro, alterna barrots simples i helicoïdals i disposa de diferents panells de volutes.
A la segona planta se situen dues obertures geminades conformades per arcs rebaixats de maó massís, que en l'ampit presenten el referit vidrat verd. Finalment, el coronament disposa d'un fris de petites rosasses de ceràmica, igualment vidrades en el color verd intens. La volada o fals ràfec se sustenta sobre un conjunt de cartel·les de maó i en darrer terme s'identifica una barana d'obra amb trams de traceria ceràmica.
