Casa del Conestable / Casa Gran / Casa dels Tagamanent
Granollers

    Vallès Oriental
    Carrer de Sant Roc, 10
    Emplaçament
    Nucli antic de Granollers
    145

    Coordenades:

    41.60825
    2.28862
    440725
    4606527
    Número de fitxa
    08096 - 23
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Gòtic
    Segle
    XV-XVI, XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers. Núm. R-099. Protecció de tipus I: Conservació estricta.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 28992
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    0867005DG4006E
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo
    Jordi Piñero Subirana

    Antic palauet gòtic que va pertànyer a la família noble dels Tagamenent, després Montbui, i on va morir el rei Pere IV de Barcelona, conegut com a Conestable de Portugal. L’edifici ha estat objecte de múltiples reformes, i avui de l’antic casal del segle XV només en resta la part central.

    És una edificació entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes pis, amb façana plana de paredat comú sense arrebossar. El portal d'entrada és amb arc de mig punt adovellat. A la primera planta, desplaçada cap a la dreta hi trobem una finestra coronella gòtica de triple arc. És acabada amb arquets lobulats simples que descansen sobre frisos amb rosetes als extrems i sobre dues columnetes amb sengles capitells decorats amb fulles d’acant i dos escuts a cada àbac. Els escuts corresponen a la família Rocabertí. A la segona planta presenta una finestra rematada amb arc conopial que té a l’intradós arc de taló lobulat amb traceria. Es recolza en dues impostes amb tres rosetes en relleu cadascuna.

    Cal dir que originàriament el casal era més ample i fou escapçat ja a principis del segle XIX, per construir-hi una casa moderna, i novament el 1966, quan la façana es va estrènyer per ambdós costats. Per això a la casa adjacent de la dreta (núm. 8, casa vídua Uyà) es conserva una arcada interior que havia pertangut a aquest casal. Malgrat tot, la façana presenta un parament força unitari, llevat de la major presència de maó a la segona planta, fet que indica la realització d’obres de reparació en moments posteriors al segle XV.

    A dins de l’edifici es conserva un pati interior. Al seu mur de llevant es conserva una finestra acabada amb un arc conopial trilobulat format per dues peces així com una altra finestra acabada amb un arc conopial polilobulat format per dues peces amb decoració vegetal que descansen sobre sengles impostes decorades amb rosetes en relleu. A la segona planta (per la banda del carreró de Sant Esperança) conserva part d’una finestra geminada de la qual només resten les dues pedres treballades que en conformaven l’acabament i algun dels carreus dels brancals. Avui aquests elements queden integrats dins un mur de pedra i maó. (PANCORBO et alii, 2006: 182).

    Per la seva tipologia, sembla que aquest casal gòtic hauria estat construït al segle XV o XVI. En un principi pertanyia als Tagamanent, una família feudal originària del castell de Tagamanent (al Vallès oriental). Al mateix segle XV la filla hereva dels Tagamanent, Isabel de Tagamanent i de Palou, es casà amb Joan de Montbui. El seu hereu fou Joan de Montbui i de Tagamanent, que va tenir un paper rellevant durant la Guerra Civil catalana que va tenir lloc en aquest segle. Es va decantar del bàndol de la Generalitat, que estava en guerra contra el rei Joan II. La Generalitat proclamà rei a Pere IV, fill del rei de Portugal i conegut com a Conestable de Portugal. Envoltat d’altres nobles fidels catalans i portuguesos, el rei Pere va morir de tisi el 29 de juny de 1466, precisament al palau de Joan de Montbui, a Granollers. Per això aquest casal és conegut popularment com la casa del Conestable. Posteriorment el seguici de nobles va acompanyar el fèretre reial fins a Santa Maria del Mar, a Barcelona.

    Més tard, els Montbui van entroncar amb els Rocabertí, un altre dels llinatges nobles catalans més destacats, en aquest cas originaris de l’Empordà. Per això l’escut dels Rocabertí apareix al finestral principal de la casa.

    El 1813 la comunitat de Caputxins que havia perdut el seu convent de dalt la serra de la Torreta   passà a la casa del Conestable, cedida pel Marquès de Barberà, i el 1816 compraren uns terrenys al carrer dels Caputxins o de Vinyamata (BAULIES, 1965).

    En els últims dos segles el casal ha sofert greus danys i múltiples reformes. A començaments del segle XIX, una part fou enderrocada per a construir una casa moderna. El 1886 es va reedificar la façana (expedient d’obra 879, caixa 3). El 1908 l’arquitecte Joaquim Manuel Raspall i Mayol hi va fer alguna intervenció de reforma de la façana (expedient d’obra 31, caixa 13). El 1910 s’hi va col·locar un rètol i portes de ferro al portal, i s’hi va obrir una finestra de 0,60 m d’ample per 2 m d’alçada (expedient núm. 53, caixa 14). El 1942 la façana de l’immoble es trobava en estat ruïnós, després dels bombardejos de la Guerra Civil. Una mica abans, el 1940, l’Ajuntament havia donat permís per derruir-ne la part oriental i les finestres de pedra foren venudes al propietari de Can Many. Al seu lloc s’hi construí un altre edifici modern (fitxa IPA 28992). El 1956 es va eixamplar el portal d’entrada (caixa 122, expedient núm. 35). El 1958 es va eixamplar l’aparador d’una botiga. El 1961 s’amplià mig metre el finestral existent i se’n va reforçar la llinda (expedient d’obra 56, caixa 153). El 1966 es va fer més estreta la façana (1,05 m a un costat i 1,25 m a l’altre), es va substituir la porta d’entrada a la botiga per una finestra àmplia i s’hi va afegir un pis (expedient d’obra 2584, caixa 207).

    Més recentment, entre 1980-81 l’edifici es va restaurar segons projecte de Joan Valls i Ribas. El 1986 es va habilitar la planta baixa com a adrogueria (expedient 609/1986).

    BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.

    CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.

    GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.

    PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 181-183.

    PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. http://www.granollers.org/