Casa del Conestable / Casa Gran / Casa dels Tagamanent

Granollers

Al llarg de l'època medieval Granollers va canviant de jurisdicció (reial o senyorial) en funció dels interessos polítics de cada moment En els moments en que va pertànyer al domini reial, la vila va anar obtenint privilegis que afavorien la seva organització municipal, com per exemple l'exclusivitat de la justícia reial (1219), l'elecció de batlle, l'elecció de quatre jurats (1356) i la imposició de tributs municipals (1366) vinculat a la construcció de la muralla. El 1418 Granollers passà definitivament a poder reial i a patir de 1500, amb la instauració de la insaculació diversos privilegis van reforçar l'autonomia de la vila, que preparaven per al gran moment de Granollers, el segle XVI (GRANOLLERS, 2001). Aquest edifici és el cos central del palau del noble Joan de Montbui (CUSPINERA et alií, 2001). La tradició indica que en aquesta casa va morir el conestable de Portugal. El 1813 la comunitat de Caputxins que havia perdut el seu convent de dalt la serra de la Torreta passà a la casa del Conestable, cedida pel Marquès de Barberà, i el 1816 compraren uns terrenys al carrer dels Caputxins o de Vinyamata (BAULIES, 1965). L'any 1980 es va restaurar segons projecte de Joan Valls i Ribas (CUSPINERA et alií, 2001). De l'antiga casa dels Tagamanent, avui només resta la part central de l'antic palau del segle XV, situat al carrer de Sant Roc. En aquest edifici, es diu, va morir el 1466 el conestable Pere de Portugal i per això es coneix popularment com la Casa de Conestable. Són d'interès, a la façana principal de l'edifici, el portal d'entrada amb un arc de mig punt de pedra dovellada, el finestral gòtic d'arc trevolat a la planta noble i la finestra conopial lobulada de la segona planta.