Casa de l'Avinguda d'Emili Monturiol, num. 88
Sant Fost de Campsentelles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa unifamiliar exempta i envoltada de jardí, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La seva composició és un joc de volums a partir d'un cos principal de planta rectangular, del que en surten d'altres que s'hi adossen, amb cobertes a diferents alçades i de diferents tipologies, combinant les cobertes de teules amb les planes a modus de terrat català.
El cos principal té la coberta a quatre aigües, amb el carener llarg perpendicular a la façana principal, al vessant occidental hi trobem una llucana. Un cos s'adossa perpendicularment a la façana de ponent, amb coberta a tres aigües. Totes les cobertes acaben amb un prominent ràfec sostingut per bigues de fusta. A la façana principal sobresurt una destacada tribuna de cinc costats amb coberta plana, formant una terrassa d'accés des de la planta pis, amb baranes de fusta intercalant pilars d'obra. A la façana posterior, s'hi adossa un cos rectangular, també de coberta plana i amb balustrada com a protecció de la terrassa.
La planta baixa està lleugerament sobre aixecada donant pas a un semi soterrani. La porta d'entrada és d'arc de punt rodó i està protegida per una pèrgola de ferro i vidre. Per accedir-hi cal superar quatre graons, que també serveixen d'accés a una petita terrassa lateral. En aquesta façana, de migdia, hi destaquen un finestral central de punt rodó i dues finestres grans de llinda recta als costats, amb una pèrgola de ferro i vidre, a banda i banda de la façana.
L'Avinguda Emili Monturiol deu el seu nom al doctor homònim que estiuejava en una de les torres d'aquest carrer.
El Ple municipal del setembre de 1926 acorda donar-li aquest nom i col·loca una placa que encara es conserva.
Història
L'avinguda d'Emili Monturiol és una promoció homogènia i executada amb pocs anys de diferència de nombrosos xalets d'estiueig, la major part projectats pel mateix Romaní (gairebé una quarantena). Tots ells ben amarats de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana amb elements extrets del repertori neoclàssic. En elles els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, loggia o pèrgola.
Dels projectes de Romaní, 13 eren a Can Calet, 20 a altres parts de Sant Fost de Campsentelles i 9 a La Llagosta. Les cases més grans eren totes a la carretera de La Roca-Sant Adrià o molt a prop. A la carretera de la Roca els clients eren Salvador Mas (1928), José Pibet (octubre de 1929), Juan Serrallach (octubre de 1929) i al carrer Sant Jeroni eren Ramon Mor (1927), José Llop (gener de 1928), José Pibet (octubre de 1930), José Pibet (octubre de 1933) i Pere Estivill (maig de 1933).
Bibliografia
BROUGHTON, M. (2009). "Mariano Romaní, arquitecte", dins Campsentelles, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.
PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, p. 147.
