Casa de l'Avinguda d'Emili Monturiol, num. 111
Sant Fost de Campsentelles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa aïllada, als quatre vents de marcat caràcter pairal ja que pren les formes d'una masia de planta basilical. Es troba al final de l'avinguda que Marià Romaní transformà en un espai d'estiueig ple de torretes i cases-jardí noucentistes. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb el cos central més elevat que els laterals. En aquest, la coberta és a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Els cossos laterals desaigüen a un costat.
La façana és austera ornamentalment parlant, es distribueix a partir de tres eixos de verticalitat: en el central hi trobem el portal d'entrada, amb un arc rodó cec, i a la planta pis una finestra geminada amb arcs carpanells, imitant el tipus de galeria de les masies clàssiques. Les finestres de la planta baixa són de llinda recta i reixades, sense cap mena d'ornamentació.
La planta baixa està lleugerament aixecada, amb una petita terrassa frontal, a la que s'hi accedeix mitjançant un parell de graons. Està delimitada per una barana de maons col·locats en rombe.
L'Avinguda Emili Monturiol deu el seu nom al doctor homònim que estiuejava en una de les torres d'aquest carrer.
El Ple municipal del setembre de 1926 acorda donar-li aquest nom i col·loca una placa que encara es conserva.
Història
L'avinguda d'Emili Monturiol és una promoció homogènia i executada amb pocs anys de diferència de nombrosos xalets d'estiueig, la major part projectats pel mateix Romaní (gairebé una quarantena). Tots ells ben amarats de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana amb elements extrets del repertori neoclàssic. En elles els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, loggia o pèrgola.
Dels projectes de Romaní, 13 eren a Can Calet, 20 a altres parts de Sant Fost de Campsentelles i 9 a La Llagosta. Les cases més grans eren totes a la carretera de La Roca-Sant Adrià o molt a prop. A la carretera de la Roca els clients eren Salvador Mas (1928), José Pibet (octubre de 1929), Juan Serrallach (octubre de 1929) i al carrer Sant Jeroni eren Ramon Mor (1927), José Llop (gener de 1928), José Pibet (octubre de 1930), José Pibet (octubre de 1933) i Pere Estivill (maig de 1933).
Bibliografia
BROUGHTON, M. (2009). "Mariano Romaní, arquitecte", dins Campsentelles, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.
PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, p. 147.
