Casa de la Reconciliació de Can Serra

L'Hospitalet de Llobregat

Al barri de Can Serra s'origina el Grup d'Objectors de consciència de Can Serra, quan l'any 1975 demana al rector de la Casa de la Reconciliación, la possibilitat de fer una prestació social substitutòria autogestionada del servei militar, aleshores obligatori per als homes.
Els arguments dels objectors de consciència xocaven frontalment amb els valors militaristes socialment acceptats, valors guarnits ideològicament amb sentiments patriòtics i d'integrisme nacional catòlic, etc. Els postulats antimilitaristes es fonamentaven en valors de la pau, la justícia i la no violència, front el militarisme, la injustícia social i l'obediència cega. No feien servir arguments d'arrel religiosa, com els Testimonis de Jehovà.
Els objectors trobaren una oposició frontal entre els veïns de Can Serra, àdhuc entre els militants d'esquerres i comunistes, els quals veien la lluita armada com un mitjà per l'alliberament i emancipació de la classe obrera, inspirats en icones com el Che Guevara.
Els objectors es van comprometre a fer serveis socials (esplai, casal d'avis i escola bressol) com alternativa al servei militar. Aquesta opció no estava reglada i per tant davant l'estament militar eren declarats pròfugs.
Martin Villa, aleshores governador civil de Barcelona,es va desentendre i va inhibir-se d'actuar contra els objectors tot i els advertiments d'en Jaume Botey en persona. L'estratègia consistia en forçar el compliment de la llei, és a dir, empresonar-los. Amb la detenció i empresonament dels objectors es pretenia fer un gran escàndol i convertir l'objecció de consciència en un fet polític.
El 24 de desembre de 1975 els 5 objectors de Can Serra van fer públic el manifest “Un camí per a la pau: manifest dels objectors de consciència” on es comprometien a treballar durant dos anys al barri i exposaven els motius per no incorporar-se a files. Aquesta declaració va ser important en tant que plantejava per primer cop una reivindicació conjunta, d'un col·lectiu que qüestionava el servei militar obligatori, en lloc d'un cas individual. Finalment van ser detinguts i empresonats en el Castell de Figueres.
La detenció dels objectors desencadenà una campanya de recolzament arreu de l'Estat i es formaren grups a imatge i semblança de Can Serra a Bilbao, Madrid, Tarragona, Vic, Màlaga.