Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'una parcel·la entre mitgeres que fa cantonada i xamfrà amb la plaça on hi ha la font del Mestre i també l'embocadura del carrer dels Patis amb la finca núm. 34 del carrer del Pont i just al davant de la finca núm. 33. Es tracta d'una finca de dues crugies que ocupa la característica parcel·la gremial de planta rectangular i composta per una PB+ 1 Pis i unes golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab al damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana mirant al carrer del Pont. Per la part del darrere delimita amb els horts del carrer dels Patis. En quant a la composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit malgrat la finca hagi estat molt transformada i conservi pocs elements originals. A la planta baixa hi trobem dues obertures, una corresponent amb un garatge per a cotxes i una segona com a accés a l'interior les quals possiblement ocupin l'emplaçament de les antigues tot i que les actuals són molt modernes. La planta primera i separada per una cornisa de pedra correguda s'organitza mitjançant dues finestres rectangulars amb els muntants de pedra picada i perfil bisellat i coronades per una llinda de pedra emmarcada pel rebaix d'un arc tetra lobulat de perfil conopial i en el que hi ha inscrita una roseta circular. Aquesta finestra de trets i caràcters gotitzants té la seva simètrica a la part esquerra de la façana i conté al seu interior els festejadors de pedra. Damunt seu i coincidint amb la planta segona hi ha dues finestres rectangulars més de factura recent tancades amb persianes enrotllables i adaptades al nou habitatge. Corona la façana un ràfec format per voladís de la teulada i sostingut per bigues de fusta amb els caps treballats. L'aparell de la façana està completament emmascarat a sota d'una capa de ciment i calç de color gris que recobreix la totalitat de la façana i amb un sòcol o aplacat de pedra a la seva base. La façana lateral que mira a la plaça on hi ha la font de Cal Mestre i que coincideix amb el pinyó de la teulada és completament moderna ja que originàriament corresponia amb la paret mitgera d'una altre finca que hi havia a l'emplaçament de l'actual plaça i que feia cantonada i xamfrà amb l'embocadura del carrer dels Patis. S'hi obren dues finestres i una balconera amb el balcó que sobresurt del pla de la façana. Té el mateix tractament que la façana principal, és a dir per mitjà d'un enlluït o arrebossat de ciment i calç. No s'ha pogut visitar el seu interior ja que està completament reformat pels usos d'habitatge. A la part del darrere hi ha un pati descobert.
Les finestres gotitzants de la planta primera presenten una gran similitud tipològica amb les finestres de la finca núm. 6 de la Plaça Major i les núm. 5 i 7 del carrer de l'Església. Totes elles es caracteritzen per tenir les finestres coronades per un arc tetra lobulat de perfil gòtic i acabat conopial i en el que hi ha inscrites uns rosetes al seu interior. Aquest tipus de finestra i datada de la dècada del 1500 correspon amb un dels símbols de la puixança econòmica de la vila en un moment on el comerç dels teixits i la indústria dels draps es va veure afavorida per un conjunt de mercaders, teixidors i paraires que habitaren en moltes de les cases del carrer de l'Església, del Pont i de la Plaça Major i com a emblema del seu status enriquiren les seves cases amb finestres decorades amb motius gòtics o més tardanament amb llindes de pedra també esculpides. Aquest tipus de finestra correspondria als exemples més antics que es conserven al nucli antic de Sant Quirze.
Història
L'origen de la parcel·la on es situa aquesta finca seria del període medieval ja que es situa a l'emplaçament de l'antiga sagrera de Sant Quirze desenvolupada de forma ametllada entre els carrers de l'església, del Pont i carrer dels Patis i deixant una zona central al mig que coincidiria amb l'aparcament municipal dels carlins. Existirien un seguit de passos o callissots per a accedir als horts de darrere seu dels quals alguns com el del carrer de l'església entre les finques 3 i 5 han quedat fossilitzats dins de la nova trama urbanística i molts altres han desaparegut. Aquest seria el cas del que hi hauria hagut a l'emplaçament de la Plaça d'Òmnium Cultural o el que hi hauria hagut entre les finques 30 i 32 el qual ha estat embegut per la finca núm. 30 del carrer del Pont i de la que tant sols es conserven indicis a la part del darrere. Amb el temps i fruït del creixement de la vila es va desenvolupar l'eix carrer Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont obrint un portal a cada extrem i reforçant-se mitjançant torres i bestorres quadrades i circulars. Tot i així i referent a la parcel·la no es documenta a nivell històric fins el 1862 quant en el "cuaderno de liquidaciones y amillaramiento" s'esmenta al registre núm. 55 el nom de Antonio Espadaler herederos Por una casa con pequeño huerto en la calle del Puente nº34. i amb un valor de 220 cèntims. Hi ha una anotació en la mateixa referència on especifica debe agregarle 195 de la casa nº 3 de Pedro Bofill y 223 de tierras de Juan Molas y Burniol. segons Serrallonga (Serrallonga ob cit, 1998) en el seu apèndix II i III extret de l'ACM "llibre d'arrendaments de 1781" carpeta 15 i "carta al Mostassaf"anys 1784 i 1785 fa referència a dus famílies de Sant Quirze amb el cognom Espadaler. Per una banda un tal Quirze Espadaler, teixidor de llana de Sant Quirze dels anys 1761, 1784 i 1788, un tal Josep Espadaler, Paraire de Sant Quirze el 1760 i un Bartomeu Espadaler paraire /1788). Posteriorment i en concret el 1830 Serrallonga esmenta la presència dels Espadaler a Sant Quirze gràcies a la consulta d'un seguit de documents extrets de l'ACM carpeta 17 plec 2 "registro de vesanas de los años 1828-30". En aquesta documentació s'esmenta un Josep Espadaler Paraire que viu al carrer del Pont 10, un altre Antoni Espadaler Paraire que viu a Sant Quirze de Besora (1810) i un darrer o Pere Espadaler i Ginestet també paraire el 1830 i que habita al carrer del Pont. Referent a aquest darrer i del que possiblement correspongui al resident d'aquesta finca ja que en el "cuaderno de liquidaciones y amillaramiento" de 1862 es parla de la denominada "casa Ginestet", element que ens coincideix
Bibliografia
SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III
ACM. Carpeta 17 plec 2 "registro de vesanas de los años 1828-30". "demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma" 1830.
ACM. Carpeta 15 "llibre d'arrendaments"1781
ACM Carpeta 15 "carta del Mostassaf" 1784-85
AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.
