Casa carrer de Corró 49
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici possiblement de la segona meitat del segle XIX, d’estil eclèctic, que destaca per la seva concepció ben planificada i amb una certa preeminència al costat de l’antic Hospital de Granollers.
És de planta quadrangular i fa cantonada amb el carrer de Torras i Bages, amb pati al costat de ponent, de planta quadrangular. Consta de soterrani, planta baixa i pis. La teulada és a dues vessants. Presenta tres façanes a l'exterior i una accentuada composició cúbica. Les finestres són d'arc escarser amb emmarcaments motllurats, i són més baixes a la planta inferior. Les façanes són planes i estan arrebossades. Sota coberta es desenvolupa un fris motllurat on es troben els respiralls. La façana que dona al pati del costat de ponent és similar per la composició i tractament que presenten les façanes que donen al carrer de Corró (CUSPINERA et alií, 2001). L’accés és per la façana adossada a l’antic hospital mitjançant una porta amb arc de punt rodó.
Rehabilitat pels serveis tècnics municipals el 2001.
Història
L’actual carrer del Corró es va formar seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic, en la seva sortida cap al nord. Al primer terç del segle XIV s’hi començà a desenvolupar un raval fora muralles en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada.
Pel que fa a aquesta casa en particular, es troba adossada a l’antic hospital de Granollers però és una construcció que podria datar-se a la segona meitat del segle XIX. En aquesta època l’antic hospital es va convertir en magatzem, i anys després passà a escola i altres usos. Per això aquest sector va esdevenir una zona d’equipaments públics. Segons informació oral, al segle XIX l’edifici número 49 havia format part de l’antic Institut i abans aquí hi havia hagut una caserna. Actualment és un equipament cultural i social dedicat al jovent.
L’autor Amador Garrell recorda com era aquest sector abans de 1926: "(..) D'entre les petites edificacions, moltes d'elles dels segle XV, destaca el vell hospital de Sant Domènec, on ara hi ha la Biblioteca Popular. Llavors un envà partia l'esvelta nau de l'edifici i a un costat hi havia la costura de noies de Donya Eufràsia i a l'altre l'estudi de nois del senyor Alsina, a qui succeí el senyor Grané. En aquest estudi s'entrava pel carrer de la Riera i mai la gent hauria cregut que la costura i l'estudi fossin un mateix edifici, que va ser "descobert" pels granollerins, en ésser restaurat per l'arquitecte Manuel Raspall. Una part encara del mateix hospital -aquell on ara hi ha l'Institut i l'Escola del Treball-, l'ocupava la costura de pàrvuls de donya Elivira, en la qual hi havia una escalinata que semblava un altar d'àngels" (GARRELL, 1960).
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
DANTÍ I RIU, Jaume (1986) "Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII"", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.
GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.
HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.
VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.
