Carrer d'Enric Granados Granollers

Vallès Oriental
Carrer d'Enric Granados, 08400-GRANOLLERS
Al barri de l'estació del Nord

Coordenades:

41.61057
2.28026
440031
4606790
08096-255
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Contemporani
Regular
Necessita algunes actuacions de millora
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Diversos
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Aquest carrer forma part de la barriada de l'estació del Nord, la qual està situada a la dreta del Congost, o sigui, a la riba oposada del nucli central de la ciutat. Les seves directrius urbanístiques venen determinades per la carretera de Caldes, l'antiga carretera de Barcelona, l'estació del nord i el camí vell de Canovelles, on s'uneix amb el carrer de la Riera i el barri d'en Xarlet, que pertanyen a aquest poble veí. Al camí vell de Canovelles, on acaba el terme municipal de Granollers, comença la barriada de Can Xarlet, zona de tipus suburbial, del terme de Canovelles.(BAULIES, 1965). Els edificis pertanyen a una tipologia de cases petites amb un cert component rural, encara que ja amb una estètica urbana, però es troben en una zona fortament dedicada a la indústria. Els elements que s'han inventariat són els que es relacionen a continuació: NÚMEROS 3 (casa de Carlos Hajass) , 5 (el Xalet, al costat es va fer un forn de vidre. Els vidriers venien de can Girona) i 10 (can Feu). Aquesta darrera casa s'anomena can Feu, propietat d'en Geroni Girbau tractant de vaques i bestiar gros. Al darrera existeixen les quadres del bestiar (informació oral Sr. Eustaqui Margall). Era de can Feu de Santa Eulàlia de Ronçana (GARCIA-PEY, 1990).

La formació d'aquest nucli es va veure afavorida per la presència de l'estació del ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses, en ésser inaugurada la via directa entre les Franqueses i Barcelona, i també pel pas de les carreteres de Caldes i de Barcelona. Un pont sobre el Congost comunica el barri amb la ciutat. A més dels 300 edificis construïts des del començament de la seva urbanització es van instal·lar diverses indústries. Tradicionalment la seva població es dedicava a la indústria i a l'agricultura, cultivant-se els horts de la dreta del Congost i les vinyes i terres altes de secà de la serra de Ponent.

BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.