Segons Xavier Jorba, al llarg del segle XVIII, degut a l'expansió demogràfica, els
propietaris dels grans masos donaran a cens o vendran perpètuament als petits pagesos
una minúscula parcel·la de terra per a poder edificar-hi una casa de tipus unifamiliar, amb
un pati a la part del darrera, per fer-hi un hort de secà o de regadiu, i a la vegada
permetran accedir a les terres dels masos per la via de la rabassa morta. El tipus de
fragmentació que tindrà el mas variarà segons la seva localització. Els masos més propers
als pobles fragmentaran segons la demanda de terra per construir.
Segons Xavier Jorba, Josep Serra propietari del mas i habitant al castell fins l'any 1785, obté el 23 de gener de 1796 del duc de Cardona la llicència per construir edificacions en la
partida anomenada la Guixera, situada sota el mateix castell, on hi ha actualment els
carrers de la Guixera i del Rosari. Els nous habitants hauran de pagar al duc un cens
també de 6 diners anuals, pel permís concedit. La urbanització correspondrà a un model
de creixement horitzontal amb cases unifamiliars. Els pactes que signaran propietari i
compradors, respecte a la urbanització, seran en termes generals els següents:
- Pagar un cens anual.
- Obligació de l'adquiridor del terreny de compartir la paret mitgera. El veí haurà de pagar
la meitat del cost de la seva construcció.
- No poder obrir finestres ni forats a la paret de solixent.
- El comprador haurà de pagar anualment el cens de sis diners al duc de Cardona, i
qualsevol altra imposició.
Els establiments del carrer de La Guixera i del carrer del Rosari es van iniciar a finals del
segle XVIII (1798), però no va ser fins finals del segle XIX que es completà la seva
urbanització (1882).
Segons Josep-Vicenç Mestre "El carrer del Rosari també es coneix com carrer del Roser i com carrer Nou. Durant la Segona República es denominà Jaume Cortada, mestre que es va destacar pel foment de les idees republicanes i per la defensa de la formació dels pagesos al Centre Fraternal Instructiu.
En aquest carrer hi havia a inicis de segle XX una ferreria i una fusteria, a més de tres
sales de ball corresponents a diverses entitats (Flor de Maig, "Centro Católico" i "La Unión
Odenense").
Es van plantar unes moreres per tal d'implantar una activitat complementària a
l'agricultura: la sericicultura o cria de cucs de seda per a l'elaboració del preuat fil de seda.
Per tal d'alimentar-los fàcilment s'utilitzaven les fulles de les moreres. La seda s'utilitzava a
inicis del segle XX per exemple per elaborar les cintes que adornaven els barrets de les
senyores de l'època".
