Abans de 1939 era costum passejar un ninot d'home amb xevira o civera pels carrers, acompanyat de 6 o 7 homes amb espelmes enceses i cantant les absoltes fetes per ells per anar a cremar-lo. Quan el començaven a remenar, els que el portaven es posaven a plorar molt alt, fent riure al públic.
També era habitual que un home fes ballar una figa penjada amb un cordill a una canya, donant-li copets amb un bastonet mentre la mainada intentava queixalar-la amb les dents.
Uns 7 o 8 homes es disfressaven de dona o de dòmino i el diumenge es presentaven al ball on la mainada intentava descobrir qui eren.
El Carnestoltes fou prohibit en acabar la Guerra Civil de 1936 i no es tornà a celebrar fins la dècada dels anys 1980. A partir d'aquest moment i fins l'any 1996, el carnestoltes de Tona fou bàsicament dedicat a la mainada. Aquell any anà prenent més importància el carnestoltes adult, fins l'any 1999 en què es celebrà el carnestoltes infantil el dissabte i la festa pels adults el diumenge i es passà el ball a la nit del dissabte en lloc del diumenge, tal i com s'havia fet fins llavors. (IPEC).
El primer terç del segle XX era habitual el Dijous llarder fer aplecs de gent a la vora d'una font per menjar i divertir-se. Els balls de Carnaval es feien al cafè Orient, on es penjava a la balconada el ninot del Carnestoltes (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).
