Canal de la Infanta
Sant Feliu de Llobregat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El canal de la Infanta és una infraestructura de rec que va ser construïda a principis del segle XIX a la riba esquerra del Llobregat entre els municipis de Molins de Rei i Barcelona. Va permetre el pas de l'agricultura de secà a la de regadiu.
La major part del tram de Canal de la Infanta que passa per Sant Feliu ho fa en forma de mina, és a dir, soterrat (794 m.). Tot i així, en la seva entrada a la ciutat presenta un tram visible en superfície amb dos elements interessants: per una banda la cubeta del canal, estreta, de secció rectangular i construïda amb maó i, per l'altre, un petit pont en arc també de maó d'estructura curiosa: presenta una volta catalana o de maó pla que té per sobre, a l'extradós, una estructura també de maons col·locats formant esglaons ascendents a banda i banda de la volta que conflueixen formant-hi una petita plataforma. Aquesta estructura, que permet l'accés a la part alta de la volta, està tancada amb barana de ferro. El conjunt es recolza sobre una paret de maó. Segurament la funcionalitat d'aquesta estructura era permetre al zelador del canal la neteja amb rastell de l'excés de brossa acumulada a l'aigua.
La comunitat de regants del Canal de la Infanta, representada per la seva Junta, té alguns zeladors que se n'ocupen de la conservació i el bon estat de la infraestructura i de que no s'acumuli un excés de brossa a l'aigua, ja que en alguns punts podria provocar un tamponament i impedir-ne la circulació.
Història
El canal va ser projectat per Tomàs Soler i Ferrer amb el suport del llavors Capitan General de Catalunya, Castaños, gràcies a un decret de 1816 segons el qual l'exclusivitat de la corona per fer obres hidràuliques quedava derogada. Va ser inaugurat per la infanta Lluïsa Carlota de Borbó l'any 1819, però acabat més tard. Recorrent més de disset quilòmetres entre els municipis de Molins, Sant Feliu, Sant Joan, Cornellà i l'Hospitalet, desemboca al mar a l'alçada de la muntanya de Montjuich, a Barcelona.. Va ser construït per canalitzar aigua i donar així resposta a les necessitats de rec per a la producció agrícola d'una comunitat àmplia de regants al marge esquerre del riu Llobregat (unes 3000 ha inicialment) i també cobria les necessitats dels molins fariners que hi havia en diverses poblacions. Més endavant, els diversos salts que hi havia al llarg del trajecte per salvar petits accidents topogràfics van ser a la base de la industrialització de la comarca, ja que amb ells es produïa energia que era utilitzada per les primeres fàbriques tèxtils i papereres. El Canal de la Infanta neix a Molins de Rei, a la casa de les Comportes i al seu pas per Sant Feliu de Llobregat entra soterrat des de poc després del carrer de l'Agricultura i no es tornava a veure en superfície fins a Sant Joan Despí, a la zona actualment ocupada per la ciutat esportiva del Barça. Enguany també en aquesta zona passa soterrat, després de la recent urbanització realitzada. El Canal de la Infanta, encara ara permet al rec a una comunitat de regants molt més petita, però, que la d'origen i rega menys terres.
Bibliografia
- MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. 2001.
- RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p.
- SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p.
- VILAR, Agustí. "El canal de la Infanta". La Vinya del Puntaire. Núm. 2 (Sant Feliu de Llobregat, març 1980). P. 13. - ALBA MOLINA, R. ASO PÉREZ, C. (2002). "El canal de la Infanta, consideraciones socioeconómicas de una obra singular". Revista Enllaç nº 35. Colegio de Ingenieros Técnicos de Obras Públicas de Cataluña. Pgs 37-39.
