Canal de la colònia Galobart
Navarcles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Canal de l'antiga fàbrica de la colònia Galobart, actualment aprofitat per fer anar una petita central hidro-elèctrica. La resclosa és a uns 200 m del Pont de Cabrianes aigües avall. Es tracta d'una reclosa molt ampla feta amb grossos carreus de pedra, de forma semi-el·líptica. L'entrada al canal és una obra força impressionant amb 5 comportes (dues de les quals accionades actualment amb motors elèctrics) més una sisena entrada lateral. El canal és molt ample (d'uns 7 m) i poc profund. Discorre paral·lel al riu, al costat d'una cinglera, mentre que pel costat dret és perfilat amb un mur fet amb blocs de pedra (en diversos trams reforçat amb formigó). El canal té diferents vagants de desguàs. Antigament l'aigua del canal feia anar la turbina de la fàbrica, situada a l'extrem nord. Actualment à l'entrada de la fàbrica una canalització subterrània condueix l'aigua fins les instal·lacions de la nova turbina, prop de l'antic Molí, i d'aquí desguassa al riu.
Cabal màxim a derivar: 9 m3/segon
Història
Un cabaler del mas Galobart, casat amb una filla dels industrials Burés, va aconseguir que el seu pare li cedís el terreny suficient vora el Llobregat per bastir una fàbrica. La concessió data de 1859 i la fàbrica començà a funcionar el 1866. Ignàsia Burés quedà vídua i heretà la fàbrica del seu marit. Es casà molt aviat amb Antoni Salvador Safont i la parella va fer funcionar la colònia sota el nom de Burés i Salvador. Al final del segle XIX la fàbrica es convertí en colònia, amb la construcció d'habitatges i serveis. El 1904 heretava la fàbrica la filla del matrimoni casada amb Joan Guitart i Santasusanna, advocat de Manresa. La societat es digué des d'aleshores Guitart i Salvador, i el 1940 es convertí en societat anònima amb el mateix nom. El 1963 Filatures Riera S.A., fortament participada per Textil Torres Valentí, va adquirir la majoria de les accions de Guitart i Salvador, encara que en va mantenir el nom. El president era Eduard Valentí. Des d'aleshores l'empresa ha estat dirigida per Torras Valentí de Manresa. L'any 1987 es va construir una petita central elèctrica automatitzada, situada fora del recinte de la colònia i prop de l'antic molí. Originàriament, la colònia Galobart pertanyia al terme municipal de Calders fins que el 1927 s'annexionà a Navarcles per proximitat geogràfica. Pel que fa al canal, l'estructura que dóna pas a l'entrada d'aigües es devia reformar a principis del segle XX, així com bona part del canal.
****nova turbina.
Bibliografia
CAMPRUBÍ, Josep (1985). "La dinàmica d'un poble. La colònia Galobard". Regió 7 (3-XI-1985).
FERRER, Llorenç (1988). "Navarcles". Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144.
FERRER, Llorenç (1988-1990). "Fàbriques de Navarcles (VII)". Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles.
FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, "Quaderns", núm. 7. Manresa. P. 37-42.
FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41, 49.
SELLARÈS, Joan (2004). La colònia Galobart. Recull històric (treball particular).
