Can Xercavins

Rubí

L'any 996 s'esmenta el molí de Seniofred, fill de Girne, en un judici celebrat a l'església per a resoldre una qüestió de les aigües del torrent Xercavins (MERINO, 1982). La primera notícia que tenim de la masia és de l'any 1152. Guillem de Xercavins, juntament amb altres, signa el testament de Deosdat de Tamarit, fent jurament sobre l'altar de Sant Feliu, de l'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona. El fet que des dels primers temps constitueixi un alou lliure, sembla indicar que els seus posseïdors formaven part de l'estament senyorial o militar lliure, donat pel comte a canvi de serveis prestats. La seva muller, Subirana, era també propietària de terres alodials del terme de Sant Cugat i de Cerdanyola. Potser que el topònim vingui del rierol que passa per aquell indret proper a la casa, anomenat en pergamins antics l'Exercavins, així per exemple el 996: "Exercavins, rivulo que dicunt: Guillelmi de Xercavi". A la part del ponent, s'han trobat restes romanes, que indiquen que el lloc ja era habitat des d'època antiga. Al segle XI, el 1172, treballava a la casa un esclau sarraí (XERCAVINS, 1989. També es troba documentació sobre un molí que pertanyia a la masia, en un testament de Guillem Xercavins (1171). Un altre document de 1261 parla del mateix molí, i diu "Donem també la facultat per passar l'aigua de la riera al molí d'en Xercavins, anomenat de Bonashench"(RUFÉ, 1984a; 1997a). Segons Rufé, es tractaria d'un molí de blat i d'oli (RUFÉ, 1984a; 1997a). A més d'aquesta propietat, la masia posseïa altres finques, com el mas Vila , ja desaparegut i can Feliu, així com les terres de l'ermita de Sant Genis (RUFÉ, 1984a; 1997a). L'any 1396, en Joan I nomenà Pere de Xercavins el primer Batlle Reial de Rubí (RUFÉ, 1984a; 1997a), i després, altres membres de la mateixa família ocuparen al llarg dels anys la batllia d'aquest poble (als segles XVI, XVII i XIX). El cognom Xercavins ha sobreviscut al llarg dels segles, primer per imposició testamentaria del 1558, fet que va perdurar fins a l'any 1706, i a partir d'aquesta data, els fadristerns fills de la casa que van establir-se en altres poblacions, perpetuaren el nom a Terrassa, Sabadell, Cerdanyola, Sant Cugat i Barcelona, encara que a vegades amb modificacions, com Chercabins i Carcavins (RUFÉ, 1984a; 1997a). L'any 1795 la masia va obtenir 59 lliures de la seda i de les fulles de morera sobrant 28 més. A la masia també es conserva el llibre "Cartilla de la Agricultura de Moreras.. (Madrid, 1761) que demostrarien el conreu de morera en aquest mas (BATALLA, 1994). Entre els anys 1797 i 1799 es va teixir una peça de tela de cent canes. El teixidor va cobrar 23 lliures pel seu treball, una altra d'estopa de 90 canes que va costar 18 lliures i 4 sous i una de drap de brí de 56 canes a 5 sous la cana; una altra de fil i cotó de 15 canes i mitja a sis sous la cana (VENTOSA, 1984). L'any 1961 es recuperà novament el cognom amb l'autorització, per part del ministre de Justícia, a Ambròs Llobet i els seus descendents, a emprar com a primer cognom el de Xercavins. La família posseeix un arbre genealògic en el qual consten vint-i-vuit generacions, o sigui, vuit segles de dinastia rural en aquest lloc (RUFÉ, 1984a; 1997a).