Can Vinyals
Sant Quirze del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de tipus basilical, amb una façana principal caracteritzada per tres cossos verticals amb el central més elevat. Aquest volum central té un eix vertical d’obertures amb una porta d’accés d’arc de mig punt a la planta baixa, un balcó al primer pis i una finestra a les golfes. D'altra banda els cossos laterals tenen cadascun una finestra a la planta baixa i una altra al primer pis. La façana presenta un rellotge de sol a la cantonada esquerra, del qual només se’n conserva una part. Tota la superfície està arrebossada, però l’acabat s’ha perdut en diversos indrets de la façana.
La casa disposa de diversos annexos, antigament destinats a les feines agrícoles i ramaderes, que envolten un pati central: entre d'altres la vaqueria, el paller o el celler. Tot el conjunt queda tancat per un alt mur, de maçoneria irregular de pedra i acabat en maons a la part superior, que impedeix veure la masia des del camí; s’hi accedeix per un gran portal des del costat est del recinte.
A l’exterior del tancat hi ha dos coberts afegits posteriorment amb funcions de magatzem i com a corral de les ovelles, construits amb materials contemporanis. Prop de la casa, a un nivell superior, es conserva l’era enrajolada, avui en dia coberta per vegetació, maquinària i elements diversos.
Al costat de la masia hi ha la bassa i la font de can Vinyals, l’aigua de la qual servia per regar els horts de la plana que arribava fins a la masia de ca n’Arús. Havia estat un indret molt concorregut antigament; avui en dia la font ja no té aigua i la bassa, refeta amb formigó i tancada per una reixa, actua com a dipòsit de pluja. A prop de la bassa i seguint el camí de Can Caver es conserven les restes d’un antic forn d’obra.
Història
Can Vinyals és una de les masies més antigues documentades al terme, de la qual en tenim referències des del 1515. Segons explica el llibre Itineraris pels rodals de Sabadell, ja aleshores pertanyia a la família Vinyals, encara avui en dia propietària de la finca.
Segons el cadastre de 1929 tenia una superfície de 551.400m2 dels quals 139.000 eren dedicats al cultiu de la vinya, 172.000 eren de bosc, 50.000 de cultiu de secà, 12.000 de regadiu i 178.400 eren de terra erma. La vinya, cultiu principal durant la major part de la història de la finca, va anar perdent pes fins que a mitjans dels anys setanta del segles passat va ser abandonada. D’altra banda, Can Vinyals va ser un dels últims masos de Sant Quirze que va tenir ramats, una activitat totalment secundària al municipi: fins a finals de la dècada de 1980 encara hi havia vaques, i les ovelles es van mantenir fins l’any 2001. Actualment la propietat de Can Vinyals encara es dedica a conrear els camps de la finca, motiu pel qual l’entorn agrícola es conserva en bones condicions.
Can Vinyals i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística.
Bibliografia
CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.
DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.
DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.
GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.
GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.
