Can Vinyalets
Can Vinyalets Sector II.

Santa Perpètua de Mogoda

El jaciment de Can Vinyalets es situa fora del nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda, dins el polígon industrial de Can Vinyalets, situat entre aquesta població i Polinyà. El solar sobre el que es troba el jaciment limita a l'oest amb la carretera de Polinyà (B-142) i a l'est amb l'antic camí de Polinyà a Ripollet. Entre els mesos de juliol i agost de 1999 es va realitzar una excavació arqueològica d'urgència en la qual es van diferenciar dues àrees, localitzant ses següents àrees arqueològiques:
Zona I: Es van documentar i excavar un total de 46 estructures, totes elles corresponents a retalls en el terreny natural. D'aquestes estructures, 3 corresponien a retalls irregulars de gran mida, 42 a fons de sitges i 1 a un fons de dòlia. Aquest conjunt d'estructures correspon a una zona d'emmagatzematge associada a una explotació agrícola entorn els segles VIII-IX, per la presència de ceràmiques comunes de cuita reductora, juntament amb ceràmica espatulada i la pràctica absència de material ceràmic tardoromà (amb excepció de tègula, ímbrex i dòlia).
Zona II: s'hi localitzà un forn excavat al subsòl que definia un nivell superior (cambra de cocció) de planta circular de 160cm de diàmetre i que anava tancant fins arribar al nivell inferior (cambra de combustió) de planta quadrangular de 222 x 40cm. La segona corresponia a una àrea d'ocupació formada per diversos encaixos al sòl geològic i restes disperses de terra cuita que podrien indicar l'existència de focs. Es van poder definir dues zones d'hàbitat, tot i que no es va poder establir si existia una relació de contemporaneïtat entre ambdues. L'estudi preliminar del material situa aquestes de manera provisional en un moment cronològic altmedieval, essent interpretades com hàbitats de construcció senzilla i amb un període d'utilització força curt.
L'any 2001 es va realitzar una altra intervenció arqueològica en el jaciment amb motiu de la construcció d'una nova nau industrial de l'empresa Volpak Packaging Machines. Aquesta intervenció es centrà en el que s'ha anomenat Sector II de Can Vinyalets, el qual limita al nord i a l'est amb l'antic camí de Polinyà a Ripollet, al sud amb un turó limítrof amb l'autopista Ap-7 i al sud-oest amb la parcel·la ocupada per la nau de Draka Cables, SA.
La intervenció arqueològica en el Sector II va permetre documentar dos conjunts d'estructures d'època prehistòrica, un primer conjunt del bronze mitjà/final i un segon del neolític final - calcolític. Les restes arqueològiques que conformen el primer conjunt d'estructures formen part d'una única gran estructura. Es tracta d'una depressió excavada al subsòl geològic, de planta oval i amb una superfície de 13,23 m2. que l'estructura correspon a un fons de cabana. Els materials ceràmics exhumats permeten considerar que aquest hàbitat pertany cronològicament al període bronze Mitjà / Recent (aproximadament 1550 - 1250 cal BC),
L'estructura es caracteritza per una clara divisió de l'espai en dues àrees: un sector nord constituït per una rampa d'accés i un corredor d'entrada i un sector sud que conforma la cambra habitacional pròpiament dita, de planta oval/circular, base plana i amb una banqueta correguda. Estratigràficament s'han distingit dos moments d'ocupació, probablement poc distants en el temps i dins el mateix període cultural. D'ambdues fases s'ha localitzat el sòl d'ocupació i una llar de foc. L'excavació de l'estructura ha proporcionat diverses restes materials, destacant els fragments de ceràmica de tipologia típica del període, i diversos fragments de fauna, on hi ha equilibri entre les restes de bou i d'ovicraprins. El segon conjunt d'estructures correspon a les restes datades del Neolític final - Calcolític (3215 - 2250 cal BC), on s'hi ha determinat l'existència d'un mínim de dues fases d'ocupació probablement molt poc distants. Ambdós períodes corresponen, però a l'ocupació d'un mateix indret per una mateixa funcionalitat. Sembla que aquestes dues fases d'ocupació neolítica responen a una instal·lació a l'aire lliure de tipus artesanal / productiva.
Durant els treballs d'excavació d'aquestes estructures s'ha exhumat un total de 863 fragments de ceràmica, corresponents a un mínim de 77 individus. Les característiques tècniques, morfològiques i pseudodecoratives (elements de premsió) permeten atribuir-la a l'anomenat Grup de Véraza. També s'han recuperat abundants restes de fauna, amb predomini del bou seguit dels ovicaprins, alguns fragments d'indústria lítica polida (artefactes de molins) i dues denes de collaret. La cronologia relativa proposada a partir de les restes mobles s'ha confirmat mitjançant l'anàlisi readiocarbònica de mostres de carbons, obtenint una datació absoluta de 2581 cal BC.
Tot aquest conjunt d'estructures s'interpreta, doncs, com una instal·lació de caràcter artesanal / productiu. La manca d'evidències d'ona possible coberta realitzada amb materials peribles (forats de pal, pedres de falca, restes de terra cuita amb empremtes de brancatge), la pròpia morfologia de la depressió i dels dispositius interns i la localització de les nombroses i variades estructures de combustió no permeten considerar que es tracti d'una instal·lació d'habitatge tal i com tradicionalment s'ha entès (fons de cabana). És precisament el total de 12 estructures de combustió (llars, cubetes, brasers/cendreres i un probable fornal) un dels trets que aporten una certa singularitat a les restes