La casa s'havia anomenat vulgarment can Paralloner, quan hi habitava Jacint Torras, denominació que apareix en el document de concòrdia de 1721 aprovat pel capítol de canonges de Vic i que posa arbitratge per acabar amb les diferències sobre els límits de terme. Ja anteriorment, a l'acta de consagració de Sant Cugat de Gavadons del 1083, quan es descriu el terme, diu que el terme de Balenyà arribava fins al Mont de Pol o actual Costa de Pol i que baixava cap a Ca l'Escanya, seguia el camí ral, del qual se separava més tard per incloure's a Can Torras o la Casa del Paralloner i d'allà anava vers el Garet de dalt i Mataoriola. També trobem referències al mas, en una talla o contribució de 1739 que s'ha conservat entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), on es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població i entre aquestes hi figura el Paralloner. El mas també es citat en el Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Per tant, aquest o un mas ubicat a prop d'aquest lloc, seria una de les cases més antigues del municipi. Aquesta casa actualment és una masoveria depenent del Garet.
