Can Terrades de la Nit

Dosrius

La primera referència documental del topònim amb el que es coneix la masia la trobem en el contracte per a la construcció del temple parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, signat l'any 1526. En aquest document apareix anomenat en Cebrià Tarradas, batlle de Dosrius, tot i que no s'especifica si està relacionat o no amb la masia de can Terrades del Molí (situada al veïnat de Ribot) o amb la masia que ens ocupa. El mateix passa en una llibreta datada l'any 1779 "per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars". En aquest document hi apareix diverses vegades citada la "Vinya Tarradas o casa Tarradas", tot i que tampoc queda clar a quina de les dues masies s'està referint. De fet, la primera referència documental directa de la masia apareix una relació titulada "Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius", datada dins del segle XVI. En aquest document hi apareix "Lo Mas Terrades de la Nit". Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 apareixen tres cases anomenades "Tarradas" i "Terrades" dins del veïnat de Dosrius, tot i que en la relació de l'any 1897, les dues masies anteriorment mencionades estan perfectament distingides. En aquest llistat hi apareix "Tarrades de Larit". Durant els segles XVIII i XIX, les referències documentals de la masia continuen. El nom "Tarrades de Lanit" apareix citat en les "Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786", i també en les posteriors fins l'any 1792. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Durant el segle XX, la propietat de la masia era de Palmira Coll, que també tenia la propietat de la masia de cal Coix, situada sota seu (de fet, a l'entrada del camí d'accés a les dues masies, tocant a la carretera, encara es conserven dos pilars bastits amb maons en els que es llegeix "MAS PALMIRA"). L'any 1941, l'hereu de la propietat va obtenir la llicència d'obres pertinent per aixecar la teulada i construïr un magatzem, una vivenda i dues quadres. La masoveria de la masia ha estat portada per diverses famílies al llarg del temps. A finals dels anys 80, la propietat va canviar de mans i, en els darrers temps, ha estat reformada succesivament.