Can Teixidor
El Masnou

    Maresme
    Carrer Camil Fabra, 28

    Coordenades:

    41.47508
    2.30246
    441759
    4591732
    Número de fitxa
    08118 - 96
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Gòtic
    Modern
    Barroc
    Contemporani
    Neoclàssic
    Popular
    Segle
    XV-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    BCIN (Decret 22 d'abril de 1949- BOE 5.5.1949)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (IPA 8624 )
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    1821409DF4912S0001UJ
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Masia ubicada en un petit turó de 30 metres, arran de mar formada per diverses edificacions, d'entre les que destaquen una torre de defensa, la capella i el molí amb la seva bassa, i encerclada per un closa. Les construccions s'aixequen en tres dels quatre costats i al mig hi ha un gran pati. La portalada d'entrada és d'estil clàssic, amb dues columnes jòniques, que l'emmarquen. Des del pati, a mà esquerra hi ha la capella, després un abeurador, un safareig, la comuna (construïda l'any 1851 segons consta en una inscripció llatina que es pot llegir a la seva paret) i una dependència de la casa. L'edifici principal és de planta irregular formada per diversos cossos que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta inclinada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal que està orientada a ponent. La porta d'accés és adovellada de punt rodó. Al seu damunt hi ha una finestra gòtica XXXX Escut nobiliari de Gaietà de Planella, amb els quarters dels seus quatre cognoms. A la planta baixa el vestíbul fa de distribuïdor d'espais: a la dreta la cuina i les dependències dels masovers i a l'esquerra el celler Aquest té forma de "L" i es compon de dues parts, en la primera es conserven les premses, els cups i les botes i la segona part, s'ha reconvertit en un auditori, amb volta catalana. En aquest celler també hi ha l'entrada a un passadís que travessa el pati i va a parar fora la closa. Unes escales ubicades enfrontades al portal donen accés a la planta pis. La primera estança és un saló amb mobiliari isabelí que fa de repartidor amb les altres estances. Hi ha una finestra amb festejador a la façana de ponent. D'aquí s'accedeix a cinc estances: la cambra principal, coneguda amb el nom de cambra del canonge; un menjador amb llar de foc, la biblioteca, un passadís per anar a una altra cambra, a la terrassa, a la bassa i a l'hort; i un altre passadís que va a una cuina, a un petit menjador i a unes escales per accedir al pis superior. A la tercera planta hi ha cambres amb mobiliari divers i l'accés al tram final de la torre. La capella està dedicada a la Mare de Déu de Montserrat i fou construïda l'any 1666. Hi fou enterrat Gaietà de Planella, comte de Llar, l'any 1863. L'accés al molí s'ha de fer des de cotes més baixes, gairebé a nivell del mar. Es tracta d'un molí de dues pedres mogudes per l'aigua de la bassa, situada al nivell de la primera planta de la casa. Aquesta bassa té vuit cents metres quadrats de superfície.

    A l'entrada hi ha un mosaic on apareix el text de la inauguració del primer tren a Espanya, 1848.

    El primer document que en fa referència és de l'any 1343, es tracta d'una venda del molí i les terres del Mas Torre del Molí, primer nom amb el que es coneix, que va fer Jaume de Sant Climent a Pere des Pla. Un altre document del segle XV (1434) identifica el moliner amb el nom de Francesc Torra. Durant dos segles hi ha un buit documental, però a partir del segle XVII es pot constatar que aquesta finca ha estat possessió de la mateixa família i descendents, primer els Teixidor i després els Planella. L'any 1668, les terres passen de ser propietat de Galvany a Jaume Teixidor, ciutadà Honrat de Barcelona i membre del braç Reial del Consell de Cent. L'any 1863, el seu darrer propietari directe, Gaietà de Planella i de Fiveller, Llar i Bru, cinquè comte de Llar, vuitè baró de Granera i senyor de Castellcir, nomenà tres marmessors, que s'han anat succeint fins els nostres dies. El molí es va continuar utilitzant fins l'any 1957, així com el forn de fer pa.

    ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. MURAY, Joan (2003). Can Teixidor. XX segles d'història viva. Ed. Katelani 2000, S.L. Vilassar de Mar. El Maresme. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.