Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), de l'antropònim Sunyer, que ja figura en la requesta de l'any 1057-1165 (Arxiu Fidel Fita), podrien provenir els Suniarios o els seus descendents que s'establiren en el lloc de l'actual can Sunyer.
A l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor (Arxiu Diocesà de Barcelona) hi ha diversos documents, datats entre els anys 1236 i 1277, que fan referència al molí de can Sunyer i al seu propietari, Ponç Sunyer, i per tant també probable propietari de can Sunyer.
Ponç Sunyer signa com a testimoni en diverses escriptures dels anys 1236, 1238, 1240, 1262, 1263, 1265 i 1266, relatives a compra-vendes de terres situades al nord del nucli de Sant Pere, cap al pla de Riba, pròximes a l'actual mas Sunyer, fet posa de manifest que, en la societat de Vilamajor del segle XIII, era un personatge important. La seva influència es demostra amb d'altres testimonis documentals:
L'any 1258, el propi rei Jaume I, autoritza a Ponç Sunyer a edificar un molí en el terme de Vilamajor, el Molí de Dalt.
L'any 1262, Ponç Sunyer, la seva dona Ramona i el seu fill Ramon creen un cens en favor de l'església de Sant Pere que garanteixen sobre dues peces de terra de la seva propietat. Els topònims i antropònims que serveixen per delimitar aquestes peces són: "mansum Guillelmi de Loparia (can Llobera), mansum Gol (can Gol), Petrus de Podiata (can Pujades), Esderrocadam (can Derrocada), mansum de Linars (can Llinars)".
Finalment, en dos documents dels anys 1263 i 1277, Ponç actua com a procurador de la Candela de Santa Maria, institució de l'església de sant Pere, establint en emfiteusi uns pagesos de Vilamajor, en unes terres del pla de Mal Consell i de Vila-rasa (AVENTÍN, 1990:79).
