Can Sunyer
Sant Pere de Vilamajor
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de planta quadrangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-oest.
El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Les finestres són de disposició simètrica, rectangulars, de pedra treballada.
Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats.
El cos original té diversos annexos al costat de migdia, alguns dels quals utilitzats com a corts i coberts.
A l'entorn de la casa en destaquen el pou de pedra, l'era amb pedrís i muret delimitador, i la bassa.
El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.
Història
Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), de l'antropònim Sunyer, que ja figura en la requesta de l'any 1057-1165 (Arxiu Fidel Fita), podrien provenir els Suniarios o els seus descendents que s'establiren en el lloc de l'actual can Sunyer.
A l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor (Arxiu Diocesà de Barcelona) hi ha diversos documents, datats entre els anys 1236 i 1277, que fan referència al molí de can Sunyer i al seu propietari, Ponç Sunyer, i per tant també probable propietari de can Sunyer.
Ponç Sunyer signa com a testimoni en diverses escriptures dels anys 1236, 1238, 1240, 1262, 1263, 1265 i 1266, relatives a compra-vendes de terres situades al nord del nucli de Sant Pere, cap al pla de Riba, pròximes a l'actual mas Sunyer, fet posa de manifest que, en la societat de Vilamajor del segle XIII, era un personatge important. La seva influència es demostra amb d'altres testimonis documentals:
L'any 1258, el propi rei Jaume I, autoritza a Ponç Sunyer a edificar un molí en el terme de Vilamajor, el Molí de Dalt.
L'any 1262, Ponç Sunyer, la seva dona Ramona i el seu fill Ramon creen un cens en favor de l'església de Sant Pere que garanteixen sobre dues peces de terra de la seva propietat. Els topònims i antropònims que serveixen per delimitar aquestes peces són: "mansum Guillelmi de Loparia (can Llobera), mansum Gol (can Gol), Petrus de Podiata (can Pujades), Esderrocadam (can Derrocada), mansum de Linars (can Llinars)".
Finalment, en dos documents dels anys 1263 i 1277, Ponç actua com a procurador de la Candela de Santa Maria, institució de l'església de sant Pere, establint en emfiteusi uns pagesos de Vilamajor, en unes terres del pla de Mal Consell i de Vila-rasa (AVENTÍN, 1990:79).
Bibliografia
AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 23, 79.
DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.
