Can Serra
Rubí
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es troba situada a la ribera dreta de la riera de Rubí, a poca distància de la mateixa. Es tracta d'una masia del tipus III que a la dècada de 1980, presentava una estructura interior molt distorsionada. L'escala per accedir al pis superior des del cos central ha desaparegut. L'interior s'ha modificat els últims temps en funció dels seus nous usos. Pel que toca als elements constructius, el més destacada és el treball en pedra de la façana, l'estructura de jàsseres de fusta i pilars que substitueixen els murs de càrrega a les golfes, el ràfec de la coberta i, en general, la fusteria (PLA, s.d.). Presenta una fornícula buida a la façana. Té tres plantes de 416 metres quadrats cadascuna.
Avui la casa s'ha rehabilitat com a futur centre per a joves.
Història
Es tracta d'una masia relacionada amb el seu molí hidràulic instal·lat a la riera, que discorre molt a prop. Resulta difícil de precisar els primers noms de la propietat. Els dels darrers segles han estat Serra del Molí i Serrallach. Resta documentació relativa a l'any 1230 en que s'esmenta la propietat de Guillem dels Horts. El segle XIV va pertànyer al pubill Bernat Rovira, el XVI ja se'l coneix amb el nom de mas Serra del Molí i el regenta Antic Serra. El mateix segle, i en concret l'any 1512 el regenta Antoni Serra del Molí i el 1611era de la propietat de Joan Serra, alias Rovira. L'any 1693 el senyor Antoni d'Oms i Santa Pau vengué la propietat als administradors de la Causa Pia de Miquel Pascual. Els nous propietaris realitzaren grans obres a la masia, al molí i recs d'aigua. Amb les lleis desamortitzadores de l'any 1836, aquesta hisenda va retornar als descendents de la família Oms, per a passar, al segle XX, a ser possessió per compra del senyor Altet. L'entitat Crèdit Agrari serà després la propietària, i el 1940 l'adquireix el senyor Josep Abril, industrial rubinenc, que restaurà la masia conservant la fisonomia exterior. Després de la riuada de l'any 1962, la propietat i la casa van en franca regressió (RUFÉ, 1984a; 1997a). Va ser molí paperer que fabricava paper d'estrassa, el qual a fins del segle XIX es va traslladar a la Llana. Hi ha una història de la 1ª Guerra Mundial, que diu que a causa de les dificultats del transport marítim no arribava bacallà d'Islàndia i, per Rubí es deia que a can Serra tornarien a posar-hi moles per fabricar bacallà d'indústria (TURU et alií, 2000). Durant la Guerra Civil de 1936, per la fam existent, es va tenir cura dels regatges i es va arrebossar per la col·lectiva de paletes (XERCAVINS, 1989).
Bibliografia
BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (inèdit). 1998. Llistat de patrimoni industrial al confirmar, Document mecanografiat, 1998 CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de "Rossinyol", Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) "L'agricultura rubinenca. Notes històriques" XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.
