Segons Salicrú (2018) la primera dada del mas és del 1434 quan Marc de Colomers i la seva dona Caterina van pagar a Guillem Rossell, àlies Roig, de la parròquia de Pineda i propietari útil del mas Roig 51 lliures per la venda del mas Roig des Prat. Per fer front al pagament van vendre a Pere i Bernat Aragall una feixa a la parròquia de Santa Maria, vora el mas Aragall per 22 lliures i 11 sous.
El 1502 era propietari útil del mas Antoni Roig des Prats, home propi i soliu del senyor de Palafolls, el vescomte de Cabrera, qui declarava que el mas tenia vint jornals.
El 1585 Antoni Roig des Prats fill i hereu de l'Antoni capbrevava el mateix que el seu pare més una nova peça situada a les Pararoles i de cinc jornals.
No sabem quines dificultats devia passar la família, però el mas i totes les seves terres foren venudes a l'encant per la Cúria de Palafolls l'11-1-1599, foren comprades per Pere Riera, que va esdevenir propietari útil del mas.
Esteve Riera el 1681 era propietari útil del mas.
La neta de l'Esteve es va casar amb Bonosi Vives, a partir d'aquell moment la casa va passar a anomenar-se can Bonosi, l'antic nom ja havia desaparegut de la documentació.
El 1750 Francesc Vives, fill i hereu del Bonosi Vives, capbrevava el mas.
Del 1785 hi ha un inventari de la casa.
La descripció de les afrontacions del mas el 1789 ja deixa veure que el mas era absorbit per la trama urbana, a ponent i al nord afrontava segons un document amb casalots, cases de poca consideració.
Al llibre d'"Apeo" del 1818 el titular de la casa era Jaume Vives Riera, àlies Bonosi, té 2,66 "fanegas" de terra, 1 d'erm i 1,66 de secà.
Els Vives emparentaren amb els Roure, i així al registre d'habitatges de 1921 el propietari era Jaume Roure Aluart.
