Tot i que presenta una inscripció de l'any 1789, les arcades d'arc de mig punt suggereixen una construcció molt més antiga.
El mossèn del poble de Cervelló en la transcripció de l'Acta de Consagració de l'antiga església romànica de Sant Esteve de Cervelló, recollida en el llibre "Cervelló", editat l'any 1916, explica que Can Ràfols jahi s'esmenta l'any 1231. Aleshores, la casa es coneixia com a "Mas de Ramon Trobat".
En els llibres parroquials de Cervelló, no es troba cap referència al nom de Ràfols com a nom propi de persona. Llurba (2021b: 161) localitza una documentació de l'any 1715 on s'esmenta el nom de Ràfols com a casa, i no pas com a cognom. Es tracta de l'informe del Magatzem Reial de Llana de Barcelona, en el qual es demana als Ràfols l'aportació de 18 quintars de llenya. Sis anys més tard, exactament el dia 20 d'agost de 1721, sí que s'esmenta un Joan Ràfols -probablement de la mateixa casa-, que també ha de lliurar al Magatzem del Rei, 5 quintars de llenya. Sembla, doncs, que la casa pertanyia a una família anomenada Ràfols. Per trobar de nou esment de Ràfols, ens hem de traslladar a l'any 1761, en què surt al cadastre de Cervelló. També en documentació de l'any 1721, Cecília Ràfols, vídua, tenia una casa de primera qualitat habitada per ella mateixa, i en una part de la casa hi residia en Pau Boladeras, que devia ser el masover.
En el "Cartulario de Francisco de Zamora" (1789) hi surt un altre cop Can Ràfols. Això no obstant, no s'esmenta en la relació de propietaris de més pes tributari de l'Ajuntament de Cervelló (1855) ni tampoc en el padró municipal elaborat l'any 1857, ni com a nom propi, tot i que hi ha un Francesc Roig Ros i un Mateu Roig Fisas, que podrien ser els propietaris.
Segons el document de fitació de l'any 1889, entre l'Ajuntament de Torrelles i el de Cervelló s'hi esmenta la casa Ràfols, la propietat de la qual era de Rosa Molina i de Josep Roig Camps, que versemblantment, potser eren parents del Roig de 1857.
