Can Presas
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Presas és un casal de gran magnitud amb una estructura quadrangular que inclou planta baixa, pis i golfes.
L'edifici està cobert per una teulada a doble vessant de teula ceràmica i destaca per una torratxa, que inicialment podria haver estat concebuda com a mirador de la casa. Aquest element es caracteritza per una sèrie de petites finestres separades per columnetes i arcs de mig punt, que proporcionen un aspecte distintiu a la coberta a quatre vents de la torratxa. El ràfec de l'edifici està decorat amb mènsules de fusta.
Situada a l'extrem de la urbanització del castell, al barri dels Tarongers, la casa està rodejada per un ampli pati amb jardí, al qual s'accedeix a través d'una escalinata de pedra. Un porxo completa aquest espai exterior. Les obertures de l'habitatge, inclòs portes i finestres, són de forma rectangular i simples, amb porticons de fusta.
Destaquen especialment dues finestres geminades situades sota el carener de la teulada. Finalment, l'edifici està fonamentat sobre un sòcol de pedra i maó que enriqueix la seva estètica.
Història
Can Presas, segons l'estudi de Gemma Alonso, es tracta d'un edifici construït l'any 1924 al barri dels Tarongers, pel seu propietari i que li dona el nom, Adrià Presas i Piqué. L'arquitecte fou Juli Maria Fossas i Martínez, nascut a Barcelona el 1868 i mort el 1945, va ser un arquitecte modernista titulat el 18 d'agost de 1890. Fill de Modest Fossas i Pi, també arquitecte, Juli Maria va començar a treballar en la secció d'ornament de l'Ajuntament de Barcelona l'any 1900. A més, va ocupar el càrrec d'arquitecte municipal en diverses localitats catalanes, incloent-hi Malgrat de Mar, el Masnou i Arenys de Mar.
Al peu del castell i l’església es va establir una petita concentració de cases, coneguda com els Tarongers, que a principis del segle XX, eren poc més de cinc masies. L’edifici principal de l’àrea, ara desaparegut, era la rectoria vella, la qual disposava d’una torre barroca i englobava la capella de Sant Antoni, per si era de menester en cas de mal temps i no es podia pujar a Sant Pere del castell. El rector hi va residir, fins a la construcció de l’actual rectoria al centre del poble, l’any 1881. El barri el formaven masies com ca n’Oller, cal Nogués, cal Patró, cal Reli, cal Manó, cal Vadó o cal Petit.
Als anys 1940, es va consolidar la urbanització del castell, que durant un temps gairebé va substituir el nom del barri. Actualment, s’ha imposat de nou el nom històric del barri dels Tarongers.
Bibliografia
ALONSO, Gemma (2012). L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.
