Can Po Cardona

Sant Joan Despí

Masia del segle XVIII que va ser reformada durant la primera meitat del segle XX segons els cànons noucentistes. En aquest indret hi hauria hagut una masia anterior, de la qual queden vestigis en el subsòl. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies, amb sengles cossos annexes d'un sol nivell d'alçat adossats als laterals. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, d'on sobresurt una torre quadrangular coberta a quatre vessants. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'arc de mig punt i els tres pòrtics d'arc de mig punt de les golfes. Els cossos laterals presenten al pis sengles galeries horitzontals amb pòrtics d'arc carpanell sobre impostes, que es prolonguen amb dos pòrtics a la façana principal i posterior. La façana posterior està resolta compositivament com la principal, tot i que presenta un cos adossat d'un nivell d'alçat que té la part superior habilitada com a terrassa transitable. Des d'aquesta en surt una escala paral·lela al mur que permet accedir al pati. El coronament de l'edifici està definit per un capcer sinuós amb gerros ceràmics decoratius que ressegueix la totalitat de la construcció. L'element més notable de la construcció són els esgrafiats que decoren profusament les façanes, imitant carreus a la planta baixa i escenes de temàtica cultural i artística a la resta. Així, s'hi observen medallons amb personatges catalans de l'època, tals com Mossèn Cinto Verdaguer, Francesc Cambó i Àngel Guimerà; efígies de músics, les quatre estacions de l'any, instruments, garlandes, etc. A la façana posterior hi consta "RESTAURADA AL 1927". La torre que sobresurt de la teulada actua com a caixa d'escala i s'obre a la part superior amb pòrtics d'arc de mig punt. A l'interior, la casa preserva els paviments, sostres i la distribució original, com també un menjador amb pintures murals de Dàrius Vilàs.