Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia del segle XVIII que va ser reformada durant la primera meitat del segle XX segons els cànons noucentistes. En aquest indret hi hauria hagut una masia anterior, de la qual queden vestigis en el subsòl. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies, amb sengles cossos annexes d'un sol nivell d'alçat adossats als laterals. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, d'on sobresurt una torre quadrangular coberta a quatre vessants. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'arc de mig punt i els tres pòrtics d'arc de mig punt de les golfes. Els cossos laterals presenten al pis sengles galeries horitzontals amb pòrtics d'arc carpanell sobre impostes, que es prolonguen amb dos pòrtics a la façana principal i posterior. La façana posterior està resolta compositivament com la principal, tot i que presenta un cos adossat d'un nivell d'alçat que té la part superior habilitada com a terrassa transitable. Des d'aquesta en surt una escala paral·lela al mur que permet accedir al pati. El coronament de l'edifici està definit per un capcer sinuós amb gerros ceràmics decoratius que ressegueix la totalitat de la construcció. L'element més notable de la construcció són els esgrafiats que decoren profusament les façanes, imitant carreus a la planta baixa i escenes de temàtica cultural i artística a la resta. Així, s'hi observen medallons amb personatges catalans de l'època, tals com Mossèn Cinto Verdaguer, Francesc Cambó i Àngel Guimerà; efígies de músics, les quatre estacions de l'any, instruments, garlandes, etc. A la façana posterior hi consta "RESTAURADA AL 1927". La torre que sobresurt de la teulada actua com a caixa d'escala i s'obre a la part superior amb pòrtics d'arc de mig punt. A l'interior, la casa preserva els paviments, sostres i la distribució original, com també un menjador amb pintures murals de Dàrius Vilàs.
Història
La masia està documentada des de l'any 1750. Anteriorment s'havia conegut com Manso Vidal i després casa Figueras. Vers el 1850 va ser comprada en subhasta pública per Josep Cardona, fins aleshores masover, de qui deriva el nom amb el que es coneix la casa actualment. L'any 1927 Miquel Cardona i Duran la va reformar segons projecte de Juli M. Fossas, segons sembla amb la col·laboració en els esgrafiats de la façana de Josep Maria Jujol.
Bibliografia
Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí.
DURAN, M. (2002). "El territori sotmès. La transformació urbana de Sant Joan Despí (segles XIX-XX)": Materials del Baix Llobregat, 8. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
DURAN, M. (1978). Relació d'edificis i masies. Sector del Camí del Mig. Sant Joan Despí. Consell Popular de Cultura Catalana.
DURAN, M. (1996). "Masies i torres de Sant Joan Despí": Pessebrisme (Associació de Pessebristes de Sant Joan Despí). Núm. 11. Sant Joan Despí: Associació de Pessebristes de Sant Joan Despí.
VIDAL, M., dir. (2016). Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.