Can Pinyol
Granollers

    Vallès Oriental
    Carrer de l'Enginyer, núm. 11, 08400-GRANOLLERS
    Emplaçament
    A la zona d'eixampla de Granollers

    Coordenades:

    41.60967
    2.2909
    440916
    4606683
    Número de fitxa
    08096 - 90
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Historicista
    Segle
    XX
    Any
    1890-10
    Estat de conservació
    Regular
    Necessita algunes actuacions de millora
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 15314DG4016E
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo
    Jordi Piñero Subirana

    Aquesta casa fou enderrocada entorn de 2004-2005.

    Edifici de planta quadrangular, aïllat, amb tipologia historicista amb elements decoratius i compositius eclèctics, com el mosaic al costat de la porta. Presenta planta baixa i pis i està coronat per un teulat pla, limitat per una barana massissa, amb cràters a les quatre cantonades. A la façana principal sobresurt del pla de façana un frontó, que compren l'entrada i dos eixos simètrics formats per sengles finestres i que està rematat per una palmeta de coronament. Al centre del frontó, existeix un mosaic emmarcat per un medalló oval. Destaca, així mateix, la reixeria i la fusteria, la qual és de llibret mòbil. Presenta un petit jardí, restes del que va ser en el seu moment, totalment envoltat per una tanca d'obra.

    Aquesta casa va ser propietat d'en Pinyol, industrial que el 1863, establia una fàbrica llanera al carrer de l'enginyer, can Pinyol; però, després de moltes vicissituds i provatures, àdhuc la fabricació de "tub Bergman" durant la Guerra Europea del 1914 va ser convertida en fabricació de teixits de cotó l'any 1920. La introducció de l'electricitat a la població l'any 1913 i la bonança econòmica provocada per la guerra europea van ser fets molt favorables per a la consolidació de la indústria cotonera granollerina (BAULIES, 1965). L'any 1874 era una de les tres fàbriques de dimensions més grans que tenia Granollers, al costat dels deu tallers artesanals, amb telers de mà o volants (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). D'allò que fou el bonic parc de Can Pinyol, només en queda aquesta casa (GARCIA-PEY, 1990), que tenia al seus voltants jardins i una xarxa de canals pels quals es podia anar en barca (Informació oral Sr. E. Casals i Margall, febrer 2002). El treball de forja de la casa es va fer a can Guidons de Granollers. Hi ha una cita a la casa de l'any 1911 (GARCIA-PEY, 1990).

    BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.

    GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.

    HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.

    INFORMACIÓ ORAL (febrer 2002) del Sr. Eustaqui. Casals i Margall

    MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001) El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.

    PEREIRA CASTRO, Carlos (1998) Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització. Rubí: El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí (Beques per a la recerca / núm 2).