Can Pere de l'Arumí
Folgueroles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entremitgeres reformat de planta rectangular, amb dos cossos adossats i un espai de pati posterior ubicats a la banda de migdia, amb accés des de l’avinguda de l’Atlàntida, 31. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un terrat orientat a migdia. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al nord-oest. Aquest parament està protegit amb un ràfec de maons sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Presenta obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats, tot i que els del pis superior han estat restituits. Destaca el portal d’accés principal, amb la llinda gravada amb l’any 1723 i decorada amb un baix relleu rectangular que integra un pilar coronat amb una creu patent. Al voltant d’aquest rectangle hi ha una inscripció de difícil lectura: “PERA I VAN BAE YE”. Al seu costat hi ha l’actual entrada al garatge, amb la llinda gravada amb les inicials “PC” i l’any 1956, data d’una possible reforma. La façana presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat, amb un sòcol de carreus de pedra. La façana sud-est, orientada al pati, presenta dues galeries superposades als pisos superiors. Estan formades per dos arcs rebaixats arrebossats i emblanquinats. A l’extrem de llevant d’aquest parament s’hi adossen dos volums auxiliars de planta rectangular, amb les cobertes d’un sol vessant i destinats, en origen, a les tasques agrícoles.
Altres noms relacionats amb l’edifici: can Valentí, can Beya i can Mateu.
Història
La casa és coneguda amb el sobrenom de can Pere de l’Arumí des de l’any 1934, quan s’hi van instal·lar els nous propietaris que procedien de la masia de l’Arumí. Anteriorment, l’edifici era propietat de Pere Beya, que els hi va vendre l’any 1923.
És probable que el baix relleu rectangular del portal d’accés sigui conseqüència de la mutilació que patiren la major part de les llindes del poble que tenien elements de connotació religiosa, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola (1936-1939). Un cop finalitzat el conflicte, molts d’aquests símbols foren gravats de nou.
Bibliografia
ARUMÍ I BERGA, Pilar (Coord.) (2006). Folgueroles casa x casa. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 100.
MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble. Vic: Eumo Editorial, p. 178.
NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.09 i PAP.07.