Can Pep
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab en dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana.
La composició de la façana és simètrica amb un sol eix principal, i el revestiment és un arrebossat de ciment pintat.
La planta baixa presenta un local comercial i la porta d’entrada als dos pisos superiors. Els pisos tenen obertures amb balcons amb llosana de pedra, el del primer pis més gran que el del segon. Les baranes estan decorades amb motius geomètrics. Les finestres laterals del segon pis són fruit d’una refacció posterior. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana plana amb colls de fusta treballats i mosaic hidràulic blanc entre les bigues.
Segons Anna Rovira (ROVIRA, 2023), la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona a partir del segle XVI. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona.
Història
L'edifici també ha rebut els nom de can Rajol i can Pere dels Esclops.
Casa de la família Sardà i posteriorment de la família Homs. El nom li ve del cansalader Josep Sardà Puigseslloses, que, juntament amb la seva esposa Pilar Roqueta Vilalta, es van establir en una cansaladeria ja existent en aquest mateix lloc (ROVIRA, 2023).
Bibliografia
BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona
PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós
PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós
ROVIRA, Anna. (2023). Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.
SARDÀ, Josep (2004). “La sang no es cobrava mai”. D-Tonació. Tona, 17 de desembre de 2004.
