Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia del segle XVII sobre la qual s'hi va fer una notable reforma d'estil modernista a principi del segle XX, obra de l'arquitecte Josep Maria Jujol. És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en cinc crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a diferents plans. El frontis es composa simètricament formant eixos d'obertures, que contrasta amb la sinuositat dels elements que la integren. A l'eix central hi ha el portal d'arc escarser arrebossat, sobre el qual hi ha una tribuna preeminent amb forma de carruatge, amb tancament de fusta i vidre i coberta de trencadís. A banda i banda del portal principal hi ha un portal d'arc escarser arrebossat i un altre d'arc de mig punt adovellat, com també un portal creat a partir d'una finestra de pedra carejada. Al pis hi ha dos finestrals preeminents amb una motllura sinuosa a la llinda i trencadís, que enllacen compositivament amb la tribuna. Al costat també hi ha un finestral d'arc de mig punt arrebossat i un òcul tapiat. A les golfes hi ha quatre pòrtics d'arc de mig punt arrebossat en gradació, amb un òcul ovalat al costat. Al voltant d'aquests hi ha un esgrafiat amb motius vegetals i animals que enllacen diverses orles on hi consta "AVE", "GRATIA", "PLENA", "DOMINUS", "TECUM". El coronament està definit per un capcer ondulant amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. A la façana de migdia s'hi adossa un cos de dos nivells d'alçat i la coberta habilitada com a terrassa transitable. A la planta baixa s'hi conserva l'antic pou, integrat dins la construcció, i al pis hi ha una galeria horitzontal oberta als tres costats amb pòrtics d'arc carpanell que descansen sobre pilars amb impostes. A l'extrem hi ha una porta reixada amb un destacat treball de forja. A la façana posterior les finestres s'hi distribueixen de forma aleatòria i són d'arc de mig punt i d'arc pla arrebossat, excepte una obertura d'arc mixtilini i una irregular amb una petita espitllera enmig, rematades amb una imbricació i coberta de teula. En la darrera reforma s'hi va adossar un cos cilíndric de formigó que es correspon amb la caixa de l'ascensor. El coronament d'aquesta façana també presenta un capcer ondulant com el de la façana principal, amb una escena esgrafiada on s'hi representa la Nativitat. El tractament exterior del mur és de color ocre a la planta baixa, que es mescla amb el blanc del pis superior a través de línies sinuoses que abracen les obertures. A l'espai interior, Jujol va mantenir l'estructura bàsica de la masia, mantenint espais com l'entrada i els arcs de mig punt de pedra de la planta baixa. De forma paral·lela, va transformar diversos espais desenvolupant el concepte d'obra d'art total, tot dotant-los d'una forta càrrega de simbòlica religiosa, en consonància amb la reforma exterior. Entre els espais recreats per l'arquitecte, destaca l'escala d'accés al pis, amb baranes de fusta i parets profusament decorades i pintades de color blau i blanc, coberta amb una cúpula octogonal en gradació amb una imatge d'un angelet a la part central. També destaca la capella del pis, abundantment decorada i on la utilització del color daurat i el blau l'aproximen a l'estètica barroca. La inscripció "ANY JUBILAR JOSEFÍ 1921" ens recorda la seva data de construcció. La cambra de l'alcova amb presenta un marc sinuós i parets pintades amb traceria gòtica.
El Centre Jujol-Can Negre forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i es destina a la difusió del patrimoni de Jujol i de Sant Joan Despí, s'hi organitzen les activitats culturals del municipi i també és la seu de l'Escola d'Art municipal. Està inclosa dins el Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de l'any 1995, fitxa T2. La data de declaració al DOGC com a BCIN és de 22 de juliol de 1997 (DOGC num. 2478)
Història
La masia de Can Negre va ser reformada per l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol entre els anys 1914 i 1926 per encàrrec del seu propietari, l'advocat Pere Negre i Jover. En aquesta intervenció es va refer la façana principal, on s'hi realitzà un homenatge a la Mare de Déu en el vidre de la tribuna; es va decorar l'interior amb pintures murals, es va construir un oratori, etc. Com en d'altres obres de Jujol, les obres es van prolongar en el temps i van quedar inconcloses per les dificultats econòmiques dels promotors. Durant la Guerra Civil, es van destruir les imatges de Santa Eugènia i Sant Pere que hi havia a la capella. Els fills de Pere Negre i Jover van cedir la casa a l'Ajuntament de Sant Joan Despí l'any 1966. Va ser restaurada l'any 1982, així com els anys 1991 i 1992.
Bibliografia
ARTIAS, B., coord. (2003). Gaudí, Jujol i el modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània. Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. DURAN, M. (1987). Josep Ma. Jujol a Sant Joan Despí: Projectes i obra 1913-1949. Barcelona: Corporació Metropolitana de Barcelona, Assessoria de Comunicació I Relacions, Servei de Publicacions. Informe provisional sobre les actuacions de la Direcció General del Patrimoni d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni relatives a la protecció de l'arquitectura de Josep Maria Jujol. Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. 2014. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, A. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona: Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.