Can Menjapalla
Sant Martí de Tous

    Anoia
    L'Aubareda i Cal Macip - Serra de Ca l'Erota. Al sud-oest del nucli urbà.
    Emplaçament
    Camí de Cal Menjapalla a Cal Macip, a 250m a ponent a mà dreta
    545

    Coordenades:

    41.5372
    1.50095
    374955
    4599479
    Número de fitxa
    08226-155
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Edats dels Metalls
    Ibèric
    Medieval
    Estat de conservació
    Dolent
    Molt erosionat
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08226A008001720000AI
    Autoria de la fitxa
    Núria Cabañas

    El jaciment arqueològic està format per les restes de tres àmbits adossats,
    dels quals només s'ha conservat la cantonada nord-occidental de l'estança
    oest. Els murs de la resta de façanes han desaparegut, i els transversals es
    troben trencats pels extrems, conservant-se només entre una i dues filades
    d'alçada en els traçats visibles. Les pedres de la majora dels murs estan
    lligades amb fang, mentre que les que conformen la cantonada nordoccidental
    presenten un aglomerant d'aspecte calcari, que recorda molt alguns fragments de les pedres locals que conformen la resta d'estances, i que
    planteja el dubte de si es tracta de morter. El conjunt s'assenta directament
    sobre el substrat geològic.
    A la zona interior de l'estança oest, dibuixada per la cantonada conservada,
    s'observa una acumulació de pedres de mida petita que podria correspondre
    a un enderroc. Durant la visita efectuada en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica el
    mes de març de 2016 s'ha comprovat com a la zona a l'entorn de les
    estructures i en el sediment que les rebleix s'observen diversos fragments de
    ceràmica comuna ibèrica. En paral·lel s'ha pogut revisar el material extret per part de diversos
    afeccionats del municipi : diversos fragments de ceràmica comuna ibèrica informes de pastes variades i un únic fragment de vora corresponent a una tenalla de coll de cigne. Ceràmica a mà: un fragment informe provablement d'època ibèric, Fragment amb un arrencament de nansa; dos fragments
    informes decorats amb un cordó (l'un decorat amb digitacions i l'altre amb
    incisions diagonals); i una vora exvasada i bisellada, que presenta a la part
    exterior més propera al llavi una decoració a base d'incisions diagonals, que
    podria pertànyer a un horitzó de bronze final-primera edat del ferro. Ceràmica grisa medieval: un únic fragment informe. Ceràmica grisa de la costa catalana: dues vores exvasades de llavi angulós.
    Més enllà de les estructures que acabem de recollir i del material recuperat,
    que s'hauria recollit a l'entorn de les restes, a pocs metres a l'est (en direcció
    Can Menjapalla) i al mateix costat del camí, s'ha observat un possible mur
    perpendicular a la via que no ha proporcionat cap tipus de material associat.
    La seva ubicació, molt propera al conjunt que acabem de descriure, així com el
    seu aspecte, similar a la resta d'estructures, fa pensar que podria formar part
    del mateix conjunt.
    el conjunt de Can Menjapalla podria
    tractar-se d'un assentament de poca entitat datable d'època ibèrica. La
    presència de la vora bisellada amb decoració indicaria una possible ocupació
    prèvia del bronze final-primera edat del ferro, si bé aquesta peça n'és l'únic
    indici clar. D'altra banda, en cas de confirmar-se l'ús de morter en la cantonada nordoest
    del conjunt obligaria a contemplar una ocupació posterior, que podria
    concordar amb el fragment de ceràmica grisa medieval conservada a la seu
    dels Amics de Tous, i que per tan podria situar-se en un moment medieval.

    Altres noms: Macip 1
    Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.150-155 )

    PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona.