El jaciment arqueològic està format per les restes de tres àmbits adossats,
dels quals només s'ha conservat la cantonada nord-occidental de l'estança
oest. Els murs de la resta de façanes han desaparegut, i els transversals es
troben trencats pels extrems, conservant-se només entre una i dues filades
d'alçada en els traçats visibles. Les pedres de la majora dels murs estan
lligades amb fang, mentre que les que conformen la cantonada nordoccidental
presenten un aglomerant d'aspecte calcari, que recorda molt alguns fragments de les pedres locals que conformen la resta d'estances, i que
planteja el dubte de si es tracta de morter. El conjunt s'assenta directament
sobre el substrat geològic.
A la zona interior de l'estança oest, dibuixada per la cantonada conservada,
s'observa una acumulació de pedres de mida petita que podria correspondre
a un enderroc. Durant la visita efectuada en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica el
mes de març de 2016 s'ha comprovat com a la zona a l'entorn de les
estructures i en el sediment que les rebleix s'observen diversos fragments de
ceràmica comuna ibèrica. En paral·lel s'ha pogut revisar el material extret per part de diversos
afeccionats del municipi : diversos fragments de ceràmica comuna ibèrica informes de pastes variades i un únic fragment de vora corresponent a una tenalla de coll de cigne. Ceràmica a mà: un fragment informe provablement d'època ibèric, Fragment amb un arrencament de nansa; dos fragments
informes decorats amb un cordó (l'un decorat amb digitacions i l'altre amb
incisions diagonals); i una vora exvasada i bisellada, que presenta a la part
exterior més propera al llavi una decoració a base d'incisions diagonals, que
podria pertànyer a un horitzó de bronze final-primera edat del ferro. Ceràmica grisa medieval: un únic fragment informe. Ceràmica grisa de la costa catalana: dues vores exvasades de llavi angulós.
Més enllà de les estructures que acabem de recollir i del material recuperat,
que s'hauria recollit a l'entorn de les restes, a pocs metres a l'est (en direcció
Can Menjapalla) i al mateix costat del camí, s'ha observat un possible mur
perpendicular a la via que no ha proporcionat cap tipus de material associat.
La seva ubicació, molt propera al conjunt que acabem de descriure, així com el
seu aspecte, similar a la resta d'estructures, fa pensar que podria formar part
del mateix conjunt.
el conjunt de Can Menjapalla podria
tractar-se d'un assentament de poca entitat datable d'època ibèrica. La
presència de la vora bisellada amb decoració indicaria una possible ocupació
prèvia del bronze final-primera edat del ferro, si bé aquesta peça n'és l'únic
indici clar. D'altra banda, en cas de confirmar-se l'ús de morter en la cantonada nordoest
del conjunt obligaria a contemplar una ocupació posterior, que podria
concordar amb el fragment de ceràmica grisa medieval conservada a la seu
dels Amics de Tous, i que per tan podria situar-se en un moment medieval.
