Ubicació
Coordenades:
Classificació
Número de fitxa del Catàleg de Patrimoni del POUM E2- 26
Sòl de Protecció Especial (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla Director Territorial de l’Alt Penedès)
Descripció
Es presenta un elegant casal de forma rectangular, amb planta baixa més dos pisos i un terrat coronat per balustrades i gerros de terra cuita. Aquest edifici va ser construït a sobre d'una antiga masia a dos vents, parcialment visible, datada al voltant de 1880. Les façanes est i nord estan complementades amb dues edificacions de planta baixa més un pis, així com cinc de planta única que formaven part de l'estructura original de l'antiga masia, caracteritzades per cobertes inclinades i una terrassa pavimentada. Separats del conjunt principal, cap al sud, es troben dos coberts, un amb teulada de teula àrab i l'altre de fibrociment. Destaca un porxo d'accés suportat per dues columnes de ferro colat i una barana de terra cuita, amb accés des del primer pis.
Segons l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic, a l'interior manté un estil tradicional: una gran entrada, menjador, cuina i un pis superior amb una sala repartidora plena de mobiliari antic. També s’exhibeix, a l’exterior, una col·lecció acuradament disposada de rodes de molí, piques i corrons. A l'antiga masia es conserva un foc de rotllo amb els tradicionals bancs escó.
Aquest edifici va ser construït a sobre d'una antiga masia a dos vents, parcialment visible, datada al voltant de 1880. Les façanes est i nord estan complementades amb dues edificacions de planta baixa més un pis, així com cinc de planta única que formaven part de l'estructura original de l'antiga masia, caracteritzades per cobertes inclinades i una terrassa pavimentada. Separats del conjunt principal, cap al sud, es troben dos coberts, un amb teulada de teula àrab i l'altre de fibrociment. Destaca un porxo d'accés suportat per dues columnes de ferro colat i una barana de terra cuita, amb accés des del primer pis.
Història
Can Mata de l'Abelló és una masia de Gelida que ha evolucionat significativament amb el pas del temps, tenint en compte que, originàriament, aquest patrimoni estava format per diversos masos aglevats com lo mas Llobet, lo mas Barcelona i lo mas Vilar.
L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a principis del segle XVI. Rovira documenta que en una confessió de 1513 feta per Bernat Miquel i la seva esposa Gràcia, els quals posseïen els masos Llobet (antigament dit Pellicer) i el mas Barceló, i, a més a més, el mas Vilar ubicat al terme de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Posteriorment en una altra confessió es farà al·lusió al mas Vilar, especificant que aquest es trobava en un estat ruïnós i aparentment deshabitat.
El nom d'aquesta masia, coneguda popularment com a Can Mata de l'Abelló, prové del cognom Mata. El terme "Abelló" també conegut com a Abayó, Bayó o Balló, és un sobrenom atribuït a Jaume Terme Miquel a finals del segle XVI. Els Terme van ser una de les moltes famílies que van ocupar aquesta masia, tot indica que va començar amb els Miquel, continuant amb els Terme, i després amb els de Mata de Tribes del Bruc. Al segle XVIII, hereten la propietat gelidenca els Castells d'Abrera i posteriorment els Guitard de Can Guitard de Cervelló.
Durant el segle XVIII, es va produir la unió de diversos patrimonis: Can Mata, Can Batllevell i Can Guitard de Cervelló. Ja al segle XIX hi va haver una altra ampliació en mans de Josep Bonastre i Fumadó de Sant Joan Samora. Posteriorment al segle XX amb la mort de Joan Ferrer i Bosch d'Anoia s'expandirà més la propietat deixant com a hereves indivises les seves filles. Durant el mateix segle serà quan algunes propietats es vendran com Can Batllevell.
Ja en l'actualitat les propietats restants estan repartides entre les tres germanes o els seus successors.
Bibliografia
CARAFÍ, Enric (2021). "Confiant en el futur...!?". Programa Festa Major 2021, p 43.
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.
RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.
ROVIRA, Ramon (1996). "Inventari de les masies". Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.
ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.
ROVIRA, Ramon (2004). "Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida". Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.


