Can Mata de l'Abelló

Gelida

Can Mata de l'Abelló és una masia de Gelida que ha evolucionat significativament amb el pas del temps, tenint en compte que, originàriament, aquest patrimoni estava format per diversos masos aglevats com lo mas Llobet, lo mas Barcelona i lo mas Vilar.

L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a principis del segle XVI. Rovira documenta que en una confessió de 1513 feta per Bernat Miquel i la seva esposa Gràcia, els quals posseïen els masos Llobet (antigament dit Pellicer) i el mas Barceló, i, a més a més, el mas Vilar ubicat al terme de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Posteriorment en una altra confessió es farà al·lusió al mas Vilar, especificant que aquest es trobava en un estat ruïnós i aparentment deshabitat.

El nom d'aquesta masia, coneguda popularment com a Can Mata de l'Abelló, prové del cognom Mata. El terme "Abelló" també conegut com a Abayó, Bayó o Balló, és un sobrenom atribuït a Jaume Terme Miquel a finals del segle XVI. Els Terme van ser una de les moltes famílies que van ocupar aquesta masia, tot indica que va començar amb els Miquel, continuant amb els Terme, i després amb els de Mata de Tribes del Bruc. Al segle XVIII, hereten la propietat gelidenca els Castells d'Abrera i posteriorment els Guitard de Can Guitard de Cervelló.

Durant el segle XVIII, es va produir la unió de diversos patrimonis: Can Mata, Can Batllevell i Can Guitard de Cervelló. Ja al segle XIX hi va haver una altra ampliació en mans de Josep Bonastre i Fumadó de Sant Joan Samora. Posteriorment al segle XX amb la mort de Joan Ferrer i Bosch d'Anoia s'expandirà més la propietat deixant com a hereves indivises les seves filles. Durant el mateix segle serà quan algunes propietats es vendran com Can Batllevell.

Ja en l'actualitat les propietats restants estan repartides entre les tres germanes o els seus successors.