La nissaga calellenca de cognom “Marcó” va afegir el “del Pont” per tenir a la seva cura el posar i treure el pont de fusta que permetia l'entrada a la torre forta del carrer de Jovara amb carrer de Francesc Bartrina on tenien la casa.
Els primers Marcó documentats apareixen el 1527: Francesc Marcó apareix com a mariner a les actes d'aixecament de la parròquia de Calella i el seu descendent Antoni Marcó, l’any 1564, era present a la reunió solemne on el poble de Calella va renunciar al patronat sobre la seva parròquia a favor dels seus representants.
El 9 de desembre de 1584, Joan Marcó del Pont rep del Comte d'Aitona i vescomte de Cabrera el privilegi de tenir com a pròpia la torre forta que custodiava la seva casa i guardava els seus veïns dels atacs dels pirates, veritable malson de l'època. A canvi, podia enfortir-la i dotar-la d'artilleria al seu parer. Això convertia els Marcó en ciutadans destacats: al segle XVII, Joan Marcó del Pont i Felip Marcó van ser Jurats primers de Calella.
El privilegi de noblesa definitiu el va rebre Bonaventura Marcó del Pont i Bori, nascut a Calella i casat amb Joana Ángel Méndez, nadiua de la vila de Salmeron, bisbat de Conca i veïns de la vila de Vigo. Ell fou un destacat comerciant i en la guerra contra Anglaterra entre 1781 i 1783 que es va desenvolupar pel Mediterrani (Menorca), Gibraltar i Amèrica, va armar dos vaixells corsaris, el San Carlos àlies “el Atrevido” i “Los tres hermanos”, amb els que va fer tretze preses als anglesos. Els regidors de Calella van informar el seu expedient de noblesa a 23 de març de 1782 i el rei Carles III va signar el privilegi de noblesa i escut d'armes a 11 de març de 1783.
