Can Llinars

Sant Pere de Vilamajor

L'origen del topònim "Llinars" s'ha se relacionar amb dels camps de lli, que hi havia antigament en aquesta zona.
Segons uns documents de l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor (Arxiu Diocesà de Barcelona), Ramon de Llinars i Berenguer de Llinars, potser pagesos d'aquest mas, signen com a testimonis en una donació de l'any 1219. L'esmentat Ramon de Llinars figura com a tinent d'una terra cap a la banda del mas actual en una venda de l'any 1239 (AVENTÍN, 1990:76).
El primer document que fa referència explícita al mas de can Llinars és de l'any 1262.
La casa va pertànyer al llinatge dels Llinars fins que aquest es va extingir i el casal va passar a mans de la família Sagarra, que hi estiuejava.
L'any 1885, Ferran de Sagarra i de Siscar va instal·lar a la masia de can Llinars la "Granja-Torre de Sagarra", una important indústria lletera, on s'elaboraven productes lactis (formatges, cremes de llet, llet condensada, mantega, etc.). La indústria lletera ocupava la planta baixa de la masia i nombrosos annexos, mentre que la família Sagarra residia a les habitacions de la planta noble.
En un principi, la seva pròpia producció de llet de vaca i cabra eren suficients per al seu autoabastiment però, posteriorment, l'augment de la producció, va fer necessària l'adquisició de la llet de les cases veïnes. Va ser una de les primeres instal·lacions per a la elaboració de llet condensada de Catalunya.
D'altra banda, l'escriptor Josep Maria de Sagarra, membre de la família propietària, va escriure el poema "El mal Caçador" a can Llinars durant l'estiu i la tardor de l'any 1915.