Conjunt de grans dimensions, terrassat, format per diverses parts diferenciades. Hi trobem una zona inferior plana, a llevant i propera a la riera, amb l'accés, l'edificació principal, els jardins i una àrea d'horta a la part sud; una zona esglaonada central amb diferents feixes de fruiters i l'antiga masoveria de Can Roca; i finalment, a la part superior i separat per un camí flanquejat per xiprers que travessa la finca de nord a sud, hi trobem el bosc de pins. Cal destacar el tancament perimetral que combina maçoneria i ceràmica, amb el barri d'accés
flanquejat per dos grans plataners a la zona de la riera, i la glorieta naturista a l'extrem nord-oest de la finca.
Des del barri, un passeig de til·lers ens condueix a l'esplanada on s'aixeca l'edificació principal. Aquesta, restaurada el 1909 sobre una antiga construcció de l'any 1778, està formada per un cos principal de planta quadrada de 14 x14 m, de planta baixa, dues plantes pis i golfes, i coberta a quatre vessants; l'antiga casa situada a l'extrem oest i un cos entremig que els uneix de dues plantes d'alçada. L'element més significatiu és el xamfrà sud-est, on hi trobem una successió de balcons arrodonits, sostinguts per columnes i capitells de fosa, rematats per una torreta circular i coberta d'agulla. Cal destacar les façanes sud i est del volum principal, d'estil neoromàntic, ordenades horitzontalment per plantes i verticalment pels eixos de les obertures. A remarcar el relleu que es dóna a la imposta del segon forjat, amb una filera d'arcs llombards, la gran dimensió de les obertures, les finestres geminades de la planta segona, la finestra coronella d'arcs lobulats del cos entremig, els balcons centrals de la façana principal orientada a migdia i el treballat xamfrà amb la torre. Al costat de llevant hi trobem un interessant jardí francès amb coníferes, ordenat segons dos eixos perpendiculars. Al sud tenim un jardí anglès amb un conjunt de palmeres i una horta. Enfilant-nos a ponent entre les feixes esglaonades de fruiters i horta trobem l'antiga masoveria de Can Roca, una construcció de planta baixa i pis i coberta a dues aigües. En destaca el ràfec, el rellotge de sol i la seva posició dominant sobre la finca. Més enllà, superant un conjunt d'edificacions agrícoles i d'esbarjo sense cap valor arquitectònic i el camí de xiprers que travessa la finca, arribem a la pineda situada a la part superior. Cal mencionar, finalment, el sistema d'aigua i la xarxa de conductes que abasta tota la finca.
