Can Gras d'Amunt
Sant Pere de Vilamajor
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és asimètrica, a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La major llargada de la vessant de llevant, denota una ampliació de l'edifici original per aquest costat.
La façana principal presenta dos portals d'entrada; un portal d'arc de mig punt amb grans dovelles de pedra i, a l'ampliació posterior, una petita porta d'arc de mig punt rebaixat.
Les finestres són de disposició asimètrica; en destaca la que es troba sobre la porta principal, amb permòdols.
Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, una part arrebossats i un altre esquerdejats.
Hi ha una gran pallissa, situada a pocs metres al sud-oest de la casa, en un edifici annex, amb una porta que presenta una llinda de pedra, amb l'any "1782" inscrit.
Hi ha una cort adossada a la pallissa i un altre annex adossat al cos principal de la masia, utilitzat com a magatzem.
En destaquen diversos elements relacionats amb l'antiga activitat agrícola d'aquesta casa: el pou, l'era, situada al davant de la casa, formada per rajoles quadrades de fang de color rogenc, les restes de recs i d'un trull.
Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234122 i 08234123.
El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.
Història
Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), és probable que les masies de can Gras d'Avall i can Gras d'Amunt tinguin un antecedent en la personalitat de Martí Gras, que era batlle del rei a Vilamajor l'any 1.186 (BISSON,1984: 132), i en un Arnau Gras, potser fill de l'anterior, testimoni en una venda feta pels germans Roig a l'església de Sant Pere l'any 1209.
El primer document que fa referència explícita al mas de can Gras és de l'any 1292 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona).
Bibliografia
AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 76 i 85.
BISSON, T. N. (1984) Fiscal accounts of Catalonia under the early count-kings (1151-1213).II. Berkeley: University of California Press, p. 132.
DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2010). Catàleg de masies i cases rurals. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.
DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.
OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona.
SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). "Les Masies: el veïnat de Canyes". Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p.51-53.
