Can Garí
Argentona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Acord 27.7.93 (DOGC 15.9.93)
Descripció
Edifici concebut amb un esquema de planta quadrada, i planta baixa més tres pisos. Adossats a aquest cos massís, podem veure la torre principal, quadrada, i uns torricons circulars a les cantonades superiors. La coberta, amb un generós ràfec perimetral, és de teula àrab a quatre aigües, amb presència de ceràmica vidriada. Les golfes estan voltades en les quatre façanes per una galeria d'obertures amb forma d'arc. Orientat a SE, s'accedeix a l'interior per un porxo d'estil neogòtic ricament decorat: dues columnnes salomòniques de pedra i una volta de falsa creueria amb esgrafiats i rajoles vidirades donen pas a la porta principal, que flanquegen figures esculpides de pedra. En l'interior, trobem el vestíbul, amb paviment de marbre i parets esgrafiades, i el sostre decorat amb un enteixinat policromat, com a la resta de la casa. L'espai central, il·luminat per una claraboia, és concebut com un pati de palau medieval, amb una escala senyorial que dóna a una galeria, a on comuniquen les diverses estances. Tot i que té les característiques formals pròpies dels grans casals pairals catalans, l'edifici vol ser un palau burgès, a l'estil centre-europeu, amb inspiracions mediterrànies. L'estil combina elements neogòtics amb la decoració pròpia de finals del segle XIX; els esgrafiats i escultures d' Eusebi Arnau són presents en tota la superfície de façanes. Destaca l'ús de materials nobles tant en l'exterior com en l'interior de l'edifici. En l'etapa posterior, Lluís Bonet i Garí, a més de la masoveria, va aprofitar elements de la jardineria del Palau i de Marianao (Passeig de Gràcia- Gran Via), amb la intervenció de l'arquitecte Nicolau Ma. Rubió i Tudurí. En aquest jardí es poden observar les obres de Clarà, Vallmitjana, Llimona i Reynes. El templet del llac és de cristall de Baccara.
La masia primitiva, Can Sirés, serveix de base per al nou edifici, en unes obres que duraran nou mesos. S'amplia amb una crugia posterior, es creix en alçada i es realitza un pati interior, il·luminat zenitalment. Engtre les estances interiors, destaca l'aprofitament de les golfes com a teatre, amb el seu escenari propi.
Història
La finca posseïa les finques veïnes de Can Patet, i de Can Sorrall, per on passava un canal que menava les aigües al llarg dels veïns fariners, i on es va construir el dipòsit elevador de les aigües que alimentaven les basses del jardí.
Bibliografia
BANÚS, Joan; BOSCH, Marc; VERA, Pilar. (2001). Guia Puig i Cadafalch Mataró-Argentona. Editen: Ajuntaments d'Argentona i de Mataró