Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Galceran és un casal del segle XVI situat al nucli antic de Calella.
És un edifici cantoner i de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Del frontis destaca l'eix central d'obertures, on hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat. Al pis s'obre amb un finestral d'arc conopial biforat amb arquets lobulats que arrenquen sobre impostes amb angelets esculpits, com els que sostenen un guardapols quadrat. Entre els arcs hi ha dos lleons rampants que sostenen un escut. Sobre del finestral hi ha un matacà defensiu. A l'eix lateral hi ha un finestral també gòtic i de característiques semblants, tot i que de menors dimensions i les impostes del guardapols representen unes àligues. De la resta d'obertures del frontis, totes de pedra carejada, en destaquen també les d'arc conopial amb arquets lobulats de les golfes, també de tradició gòtica.
A la façana lateral les finestres també són emmarcades amb pedra carejada, totes d'arc pla excepte una d'arc conopial al pis. El tractament exterior dels murs es manté amb el morter de calç original i restes d'esgrafiat imitant carreus a partir de la planta pis.
La cantonada presenta els carreus escairats vistos. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.
També és coneguda com Can Giol.
Història
El nucli urbà de Calella va començar a configurar-se a partir de la carta de poblament atorgada pel vescomte Bernat II de Cabrera, senyor de Montpalau, el 1338. Les primeres cases s’agruparen a l’entorn de la plaça, on s’hi celebrava el mercat. Dels fogatges de 1497 i 1515 podem deduir que el nucli urbà era habitat per unes quaranta famílies, en una època en que les successives epidèmies, les guerres i les condicions socials de la pagesia dificultaven el creixement demogràfic.
D’aquest primer nucli agrupat es conserven alguns edificis, el més interessant dels quals és sens dubte la casa Galceran, també coneguda com Can Giol, cognom d’un dels seus propietaris, Albert Giol i Galceran (1858-1945), investigador i historiador local.
L'arquitecte Jeroni Martorell en va taxar el valor l'any 1931, on especificava que era una construcció de finals del segle XV o principi del XVI i que tenia una superfície construïda de 295 m2 i de solar 935m2.
Bibliografia
AMAT, J. “Jeroni Martorell, el servei de monuments històrics i la salvaguarda del patrimoni de la Generalitat de Catalunya (1936-1939)”: Singladures. Centre d’Estudis Vilassarencs: Vilassar de Mar.
BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Barcelona: Montblanc – Centre Excursionista de Catalunya.
Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.
ESTEVES, A. (1997). Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
MIR, D. (1982). Compilació històrica de Calella. Barcelona: Editorial Cedro.
RODRÍGUEZ, J. (1990). Els topònims de Calella. Calella: Arxiu Històric Municipal.
