Can Font de Cirerencs
Castellgalí
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'estructura actual d'aquesta masia és fruit de les importants ampliacions que es van fer els segles XVII i el XIX d'una antiga casa d'origen medieval. És un edifici de grans dimensions ubicat en una zona elevada que domina la plana de migdia i que té altres edificis al seu entorn. El cos principal del mas és de planta rectangular, amb teulada a dues vessants, façana oberta a migdia amb una porta adovellada d'arc de mig punt, planta baixa, pis i golfes. Té una torre adossada coronada per merlets a la banda de ponent i en el que s'ubica el calaix de l'escala. A l'edifici original posteriorment se li va afegir un cos lateral maclat a la façana principal per la banda de llevant, format per planta baixa, pis amb galeria i terrat. La galeria és de maó arrebossat amb incrustacions ceràmiques i la barana és de balaustrada; el terrat combina barana d'obra i ferro. La galeria i la decoració exterior de tot el conjunt és fruit d'una restauració del 1920. A l'interior d'aquest espai hi ha una gran cuina amb una llar de foc de campana circular. Al costat hi ha un gran celler amb cinc arcs diafragma de pedra i coberta d'obra de volta de canó; conserva sis botes de roure del segle XVII i altres més modernes. La sala principal de la casa es troba al primer pis del cos principal del mas; és de planta rectangular i a ella s'obren les portes de les diferents habitacions amb llinda i muntants de pedra. Encara es pot veure el lloc que ocupava el rellotge de peu i la decoració pictòrica d'estil noucentista. Darrera la casa hi ha una construcció que alberga dues tines circulars; un cobert amb una llinda amb la data 1616; i l'estructura de la planta baixa d'una antiga casa de pedra amb una llinda a la porta amb la data 1718 i un cobert d'una tina al costat. A la banda de llevant hi ha una construcció probablement d'inicis del segle XX i que eren cellers i quadres.
Sembla que alguna part de la torre va ser utilitzada com a presó esporàdica.
Història
L'arxiu documental familiar es va perdre durant la Guerra Civil. Segons la bibliografia apareix un Pere Siranencs, batlle de Castellgalí el 1473 (Planes, 1988). Al fogatge de 1492 es cita a Pere Cirerench, al de 1553 a Jaume Cirerench, al capbreu de 1730 (ASM) es cita a Valentí Font dels Cirerencs i el mas de les Cases d'en Hort deshabitat unit i aglevat a l'altre. El 1649 Marià Font de Cirerencs era batlle de Castellgalí (AEV). En diferent documentació es diu que era senyor directe i alodial de la quadra de Cirerencs (Planes, 1988). Als segles XVII-XIX es van fer sengles ampliacions, tal i com queda documentat a les dates de les llindes a l'interior de la casa: 1668 i 1843. A l'any 1920 l'arquitecte J. Firmat i Serramatera va fer una restauració i va ampliar la casa. Segons la llegenda popular sembla que del celler de la casa sortia un passadís que portava a la torre dels moros que hi havia pels rodals de la casa. El que és clar és que aquesta era la casa d'un senyor que dominava la zona de l'entorn anomenada Quadra de Cirerencs, en la que s'incloïen les cases del Raval de can Font situat entre els dos rius al sud de Manresa. La casa està situada en un lloc elevat amb domini visual de tota la zona.
Bibliografia
Planes, J.; Serra, J. (1988). Història del Bages. Parcir. Manresa. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 16429. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu. Arxiu Històric d'Urbanisme, arquitectura i disseny. Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (1981).