Can Dunyó
Lliçà d'Amunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants, amb diversos cossos afegits als dos costats.
Al cos central, a la planta baixa, hi ha el portal d'entrada adovellat situat al centre (la part superior està oculta per una parra). A la dreta, hi ha una finestra (tampoc gens visible).
A la planta pis hi ha dues finestres, cadascuna amb llinda recta, i situades al mateix eix vertical que el portal d'entrada i la finestra de la planta baixa.
Els murs són arrebossats i el ràfec és de ceràmica d'una filada i la teulada és a dues aigües, amb teula àrab.
A l'interior hi ha l'entrada que fa de distribuïdor amb la cuina, el menjador, les quadres i l'escala amb un espiell, per accedir al primer pis on hi ha les habitacions.
A l'esquerra de la masia hi ha un cos sobresortint, en sentit perpendicular, amb coberta a doble vessant, amb una xemeneia amb grans obertures de ventilació. Hom creu que aquesta part i el forn de la cuina eren les més antigues de la masia. En aquest cos destaca una obertura situada a migdia i realitzada amb quatre lloses de pedra tosca, amb reixa de forja i una altra a ponent, més petita, emmarcada per quatre grans blocs de pedra que aboca llum a la sala del forn.
La masia també va ser ampliada al cantó dret. Es tracta d'un cos rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant, amb una alçada superior a la masia original.
A l'est de la masia es va edificar un estable per guardar el bestiar, construït l'any 1935 tal com consta un escut gravat a la façana i envoltat per unes cintes enllaçades.
Història
Les primeres referències de la família Dunyó a Lliçà d'Amunt daten de l'any 1349, al segle XIV, quan Bernat Dunyó va establir una concòrdia amb Jaume Puig i Pere Fonolleda. Posteriorment, Bernat i Guillem Dunyó, pare i fill, van signar una àpoca dotal a Jaume Puig. En el fogatge de 1553 surt esmentat Bartomeu Dunyó. L'any 1653 Isidre Dunyó va aparèixer mort a casa seva, segurament a causa de l'epidèmia de pesta. Aquesta va ser la darrera referència als Dunyó.
La masia podria estar datada del segle XVII per les seves característiques. Can Dunyó va convertir-se en una propietat de la família Puig de Samalús i esdevingué en una masoveria.
Actualment, és una explotació agrícola.
Bibliografia
Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2002). “Can Dunyó, Ca l’Orlau, Can Montcau” a DANTÍ, Jaume. Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.
GARCIA-PEY, Enric (2010). Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p. 73-74.
