Can Culleres / Can Colleres / Can Deuquartos Granollers

Vallès Oriental
Plaça de les Olles, 8, 08400-GRANOLLERS
Dins el recinte medieval emmurallat.

Coordenades:

41.60851
2.28704
440594
4606556
08096-16
Patrimoni immoble
Edifici
Gòtic
Modern
XVI
Bo
Legal
PEPHA nou, Núm. R-077
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 15313DG4006E
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Casa entre mitgeres. Consta de planta baixa, dues plantes pis i coberta de teula a dues vessants. La façana es plana, de paredat arrebossat coronada amb un potent ràfec. A la planta baixa, hi ha un arc pla al portal d'entrada; a la planta primera, s'obre una finestra conopial lobulada d'esquena d'ase amb traceria a l'intradós flanquejada amb capitells de motius vegetals i a la segona planta, una altra d'arc deprimit còncau recolzat amb dos fins capitells i columnes amb base protegit per guardapols recolzat en capitells amb figures a l'arrencada. També cal assenyalar un escut de pedra amb el relleu d'un sant, una creu i tres ales. La façana té una composició asimètrica (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).

A pesar de que el Catàleg de Patrimoni de 1985 (PATRIMONI, 1985) indica que és el darrer edifici representatiu d'allò que fou la plaça en l'Edat mitjana, s'ha comprovat que els elements arquitectònics antics provenen d'una casa al carrer de Santa Anna (informació oral, Cinta Cantarell, 2001). Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. R-077

Segons (GARCIA-PEY, 1990) la casa es coneixia amb els noms de CAN BALDUFES, CAN COLLERES i CAN DEUQUARTOS. El seu interès rau en els finestrals de la façana que provenen de la casa número 8 del carrer de Santa Anna, coneguda com cal Monjo, enderrocada (GARCIA PEY, 1990). Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint el més important centre comercial de bona part de Catalunya, amb la seva fira dels dijous. Els habitants de Granollers practicaven oficis i donaven els seus serveis a la pagesia de municipis d'un bon radi al voltant. Gairebé tots els habitants pertanyien a una confraria, sota la que s'agrupaven els diversos oficis (SESÉ, 1987a). En el segle XVI, Granollers sobrepassa les seves muralles medievals, estenent-se pels carrers de Corró i de Barcelona. Significava el triomf de la classe menestral i l'augment del poder de les ciutats i reial. En aquest moment la vila de Granollers va ser capaç de construir la Porxada, empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, va encunyar monedes i es va fer una nova casa de la Vila (1581-1582). Aquest augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. Existien els càrrecs de Pessador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: "el Pallol" o magatzem de gra. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a).

CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. INFORMACIÓ ORAL de la Sra. Cinta Cantarell, octubre 2001; PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.