Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de planta rectangular que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a una vessant, formada per teula àrab.
La façana, està formada per la unió de tres o quatre cases; en ella s'hi poden observar tots els elements i obertures que s'han anat afegint amb el pas del temps. A la planta baixa s'observen cinc obertures que corresponen als portals portes d'entrada, alguns d'ells adovellats i amb llindars de pedra. En el número 8, els llindars de les dues portes estretes són de fusta amb els brancals de pedra. Al seu costat, hi ha una obertura quadrada amb una reixa de ferro, amb la llinda i els brancals de pedra. A la llinda es pot observar una creu gravada. En el número 10, tant la llinda com els brancals i el marxapeus són de pedra. És en aquesta portalada on damunt d'una llinda de grans dimensions, hi ha gravat a la pedra "IOAVIA PLANA. 1697". La portalada del número 12, té un arc de mig punt adovellat amb els brancals de pedra. El núm. 14 no presenta cap element arquitectònic destacable.
En el segon pis, hi ha un conjunt de cinc obertures disposades horitzontalment i repartides per tota la façana. Destaca el finestral amb pedra treballada de la casa núm. 8 i el de la casa núm. 10. A la primera hi ha una decoració força erosionada però encara s'hi pot observar una creu. A la segona, la llinda, presenta una esquerda i sembla com si hagués tingut enganxada una peça al seu damunt. En el número 12 hi ha una obertura en forma de balconada, amb una barana de ferro forjat i voladís. Al tercer pis hi ha disposades vàries obertures disposades horitzontalment en llarg de la façana. Aquestes permeten entrar la llum i airejar les golfes.
La façana està arrebossada amb ciment amb un ràfec de maó i fusta d'uns cinquanta centímetres d'amplada que suporta el pes de les teules, una canal de ceràmica per recollir les aigües pluvials i uns sobreeixidors de ceràmica. Els canalons de baixada que recullen les aigües pluvials i que la condueixen fins al clavegueram de desguàs, són de polietilè gris, que en arribar al primer pis, s'incorporen als baixants de ferro que desapareixen per sota la vorera.
Història
Aquesta casa es situava dins del nucli antic de la població, concretametn en el carrer d'en Ruldó. És coneguda amb aquest nom des del segle XIV. No se sap si el carrer anomenat antigament d'en Roudors ve del llinatge d'en Francesc de Roudors (1313-1374), antic batlle de Caldes de Montbui, o si ve de la planta coneguda amb el nom de Roldó, planta que durant l'Edat Mitjana els calderins recollien i exportaven cap a Barcelona per adobar les pells. Aquest carrer, també havia rebut el nom de carrer d'en Basset, nom d'una família rica de Caldes de Montbui.
El nom tradicional pel qual es coneix la casa és el del Mas d'en Corró, o Mas Viaplana (s.XVI-XVIII). Malgrat que popularment, el nom del mas s'hagi perdut, substituït pel de Corró, la família Viaplana, propietaris de la casa, s'han vist perpetuats fins els nostres dies.
Hi ha documents on es fa esment de tot un seguit de personatges que han viscut generació darrera generació en aquest mas. Alguns d'ells daten de l'any 1500 aproximadament, l' Antoni Viaplana, casat amb Joana. Antiga Viaplana, casat amb Bartomeu Ossol (1550). Antònia Viaplana (1568-1624) casada amb Narcís Corró. Miquel Viaplana (mort l'any 1629), casat amb la Joana Pascual de Rovinyó. Andreu Viaplana, casat amb Caterina Planes aproximadament cap el 1650). Joan I Viaplana, casat amb Agnès Brunés (M. ant 1686). Joan II Viaplana (1675-1706), casat primer amb Maria Prat de St. Tomàs i més tard ab Mariàngela Guàrdia. Joan III Viaplana (1729-1742), casat amb Mariana Mas i Muntau. Joan IV Viaplana (1759-1790), casat amb Josepa Llobateres Riber. Josep Viaplana (1771-1809), casat amb Josepa Campdepedrós i Palaudàries. Menció C. (1790-1841) casat amb Francesca Mimó. Anton Viaplana (1882-1885), casat amb Josepa Cerdà. Josep II Viaplana (1855-1897), casat amb Isabel Artigas. Josepa Viaplana (1915) casada amb Francesc Sala. El cognom Viaplana ha perdurat doncs en llarg dels segles encara que el s hereus hagin estat pubilles. Actualment la propietària de Can Corró o Can Viaplana és la Maria Rosa Sala Vilaplana, filla de Francesc Sala i muller d'en Sagalés.
Hi ha escriptures de compra documentades de l'any 1501-1519. També es documenta l'any 1735 on consta una venda a favor de Joan Vilaplana per diversos interessats. També de l'any 1735 hi ha una venda documentada realitzada per Salvador de Segrera i Melondo a favor de Joan Vilaplana, i de l'any 1747 s'hauria documentat una venda de Francesco Quintana a favor de Vilaplana i Guàrdia.
Cal fer esment de la llinda de la portalada amb el núm. 10, amb un gravat a la pedra on es pot llegir "IOAVIA PLANA. 1697".
Segons Raimundo Garcia, la façana va ser restaurada a finals dels anys 1980, principis del 1990, deixant el ciment vist i conservant tots els elements arquitectònics originals de la façana i del seu interior (volta catalana, terra de tova, etc).
Bibliografia
AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui.
GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.
MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.
