Can Compte Granollers

Vallès Oriental
Plaça de la Porxada, 30, 08400-GRANOLLERS
Dins el recinte emmurallat de la ciutat

Coordenades:

41.60784
2.28746
440628
4606482
08096-39
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Renaixement
XVI
1551
Bo
La reforma de l'edifici és de l'any 1970 (CUSPINERA et alií, 2001).
Legal
PEPHA nou, Núm. R-091
Fàcil
Productiu
Privada
Ref. cad.: 15301DG4006E
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Edifici entre mitgeres en cantonada. Abasta una àmplia parcel·la i consta de planta baixa i dues plantes pis i golfes. Coberta de teula àrab. L'actual edifici prové d'una àmplia reforma que conservà el conjunt de tres finestres d'estil renaixentista-plateresc, d'arc pla amb guardapols sinuós, que neix d'impostes i columnes incorporades als brancals de base ornamentada sobre replanells motllurats. Sobre el guardapols, medallons amb carotes. A la finestra del centre, inscripció amb la data "1551" (PATRIMONI, 1985) .

Protegides les finestres al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. R-091

(GARCÍA-PEY, 1990) indica que l'edifici era conegut amb el cognom dels seus propietaris: can Compte. Sembla que Andreu Corbera, el Caiet, s'estava en aquesta casa. Hi havia una botiga als baixos que es deia can Romanyó (GARCÍA-PEY, 1990). Al llarg de l'època medieval Granollers va canviant de jurisdicció (reial o senyorial) en funció dels interessos polítics de cada moment En els moments en que va pertànyer al domini reial, la vila va anar obtenint privilegis que afavorien la seva organització municipal, com per exemple l'exclusivitat de la justícia reial (1219), l'elecció de batlle, l'elecció de quatre jurats (1356) i la imposició de tributs municipals (1366) vinculat a la construcció de la muralla. El 1418 Granollers passà definitivament a poder reial i a patir de 1500, amb la instauració de la insaculació diversos privilegis van reforçar l'autonomia de la vila, que preparaven per al gran moment de Granollers, el segle XVI (GRANOLLERS, 2001). Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint el més important centre comercial de bona part de Catalunya, amb la seva fira dels dijous. Els habitants de Granollers practicaven oficis i donaven els seus serveis a la pagesia de municipis d'un bon radi al voltant. Gairebé tots els habitants pertanyien a una confraria, sota la que s'agrupaven els diversos oficis (SESÉ, 1987a). En el segle XVI, Granollers sobrepassa les seves muralles medievals, estenent-se pels carrers de Corró i de Barcelona. Significava el triomf de la classe menestral i l'augment del poder de les ciutats i reial. En aquest moment la vila de Granollers va ser capaç de construir la Porxada, empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, va encunyar monedes i es va fer una nova casa de la Vila (1581-1582). Aquest augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. Existien els càrrecs de Pessador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: "el Pallol" o magatzem de gra. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a).

CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu., GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Grnaollers, Museu de Granollers. PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.