Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Cabot és una masia d'origen medieval que va ser ampliada entre els segles XVI i XIX. Durant el primer terç del segle XX es van reformar algunes obertures i s'hi van afegir elements com un banc i un pou decorats amb trencadís.
La masia es composa de diversos volums superposats, que es desenvolupen de llevant a ponent en diferents alçades i cobertes. El volum principal, construït vers el segle XVI, s'orienta a llevant i es composa segons quatre eixos d'obertures. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la planta baixa trobem el portal d'arc de mig punt adovellat, al costat del qual hi ha una gran finestra d'arc pla arrebossat amb ampit decorat amb trencadís, de les mateixes característiques que el banc que hi ha a l'altre costat del portal. A cada costat hi ha una finestra d'arc pla de pedra de petites dimensions. El pis s'obre amb quatre finestres d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós i els ampits motllurats; les dels extrems estan acabades amb incisió conopial, mentre que les centrals presenten guardapols, una inscrita: "MD6X" (?). A la façana de migdia en destaca un portal d'arc escarser biforat i un rellotge de sol pintat on s'hi llegeix la data: "1924". El següent volum s'adossa a la façana de ponent, consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a tres vessants. A migdia presenta un sol eix d'obertures, constituït per un portal d'arc carpanell ceràmic amb brancals de pedra, una finestra d'arc rebaixat arrebossat amb sortida a un balcó i una finestra d'arc pla arrebossat. El següent volum consta de planta baixa i pis i té la coberta a un vessant, amb una terrassa al costat de tramuntana. S'obre a migdia amb un portal d'arc de mig punt ceràmic i brancals de pedra i al pis una galeria horitzontal amb quatre pòrtics d'arc de mig punt amb baranes de balustrada ceràmica. Cal remarcar que el ràfec està acabat amb cabirons i ceràmica decorativa, mentre que a la resta de la construcció presenta imbricacions de rajol i teula ceràmica. A continuació trobem un cobert d'un sol nivell d'alçat on hi consta l'any "1972". Finalment, el cos de l'extrem de ponent és de planta baixa i pis i té la coberta a una sola vessant. Les obertures són totes arrebossades, el portal d'arc carpanell i les finestres d'arc pla amb guardapols. El revestiment dels murs es manté arrebossat amb morter de calç.
Davant la façana de llevant hi ha una gran era encaironada, en un extrem de la qual hi ha un cos annex amb obertures biforades i una galeria oberta a ponent, seguint l'estil de la reforma de regust modernista que veiem en el volum principal. En una cantonada del mateix hi ha una pedra amb l'inscripció "ISIDRO CABOT 1445", que probablement va ser recuperada d'una de les parets de la masia. A l'altre costat del camí que hi passa per davant hi ha un pou revestit amb trencadís.
Història
La primera notícia que tenim del mas Cabot de la Vall la trobem en una pedra fixada en l'actual edifici del molí, on hi consta "ISIDRO CABOT 1445". Un any més tard, trobem la primera referència documental d'un Cabot, anomenat Joan, que figura com a cap de la casa en el Registre de Caps de Família de la Baronia de Montbui. Ja al 1559 coneixem el testament que va fer Jaume Cabot. Explica Pere Claret en el seu article "Cases que tenen història", que aquest darrer és l'únic document conservat de la casa on hi figura un Cabot, ja que poc abans de deixar la casa vers l'any 1930, van cremar tota la documentació en una foguera a l'era del mas i se'n van salvar uns pocs fragments. També explica que durant un temps, l'edifici actual del molí va ser utilitzat com a ferreria. El darrer Cabot en viure-hi va ser Jaume Cabot, qui seria alcalde de Santa Eulàlia de Ronçana en dues ocasions. En morir l'any 1892 sense descendència, la vídua Josefa Matalonga va haver de deixar la casa, tot i que va heretar diverses propietats com Can Calet de Corró d'Avall, Can Roca de Bigues o Can Tudó de Santa Eulàlia. Després de passar uns anys a la veïna masia de Can Puig, a principi del segle XX es féu construir una casa al barri de la Sagrera. Els nous propietaris de la casa van ser els seus nebots, els Roura, que en mantindrien la propietat fins el 1931, quan la van adquirir el matrimoni francès Adolf Mario Faure i Adelaide Roche. Aquests s'instal·laren a la casa aquell mateix any, junt amb la seva filla i gendre i les nétes, i la van reformar i decorar amb els motius de ceràmica vidriada de regust modernista que encara avui podem observar. A la part posterior de la casa hi van construir diversos coberts que utilitzarien com una granja avícola. Amb l'esclat de la Guerra Civil, van haver de marxar a França. La masia va ser ocupada per la Divisió Lister i en marxar aquests la casa fou bombardejada. Acabada la guerra, hi van tornar a residir els antics propietaris. Des de fa uns anys, la casa ha passat per diverses mans i s'hi ha volgut implantar un centre de convencions, tot i que cap de les iniciatives ha prosperat i pràcticament es troba en estat d'abandonament.
Bibliografia
CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.
CLARET, J. (1973). "Cases que tenen història: Can Cabot de la Vall", Anuari Local, núm. 11. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
