Can Bassa Granollers

Vallès Oriental
Camí de can Bassa s/n (Palou), 08400-GRANOLLERS
A la plana agrícola de Palou, al migdia del camí del mateix nom, entre el Camí Ral i la Riera

Coordenades:

41.59127
2.28031
440017
4604647
08096-78
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Gòtic
Modern
XVI-XVII
1644
Regular
La col·locació de la nova deixalleria al davant de la casa és una mostra d'escassa sensibilitat cap aquest element. Recentment ha patit un robatori que ha comportat la desaparició de les eines antigues.
Legal
PEPHA nou, Núm. M-01
Fàcil
Productiu
Privada
Ref. cad.: 017A00004
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Masia aïllada que es troba en una zona de cases disseminades, al límit de la zona industrial i al costat de la nova deixalleria, encara que conservant per la seva banda Sud i Oest camps de conreu. L'edifici principal el formen dos cossos, sent un d'ells una torre de planta quadrangular amb planta baixa i tres pisos. Probablement està escapçada i el coronament es resol per una imbricació perimetral corresponent a una probable coberta a quatre vessants, desmuntada i sobrealçada en part, i coberta a una única vessant amb teula àrab. Destaca a la façana de sol ixent la llinda del portal i la finestra lobulada de la primera planta, darrera de la qual es troba un festejador. La torre es conserva bé a l'interior amb coberta de volta de canó a les diverses plantes. Conserva decoració interior (una roseta) i una porta a l'angle de la primera planta que dona a l'interior de la casa. Pel costat de migdia d'aquest cos se li adossa un altre amb teulada a una vessant que consta de planta baixa, pis i golfes i que resol la coberta amb teula àrab. De la façana d'aquest segon edifici cal assenyalar un portal petit, similar al de la torre i un altre de majors dimensions fet de pedra dovellada i arc de mig punt que presenta un escut de barres a la clau de l'eix central, sota del qual, es veu dibuixada a sanguina una creu inscrita dins d'un cercle. Conserva, a l'interior, l'antiga distribució d'estances, així com variats elements decoratius i estructurals, així com mobiliari antic (escó, caixa de núvia, etc..). De la resta d'edificacions auxiliars destaquen el celler, que conserva les botes de fusta amb cèrcols de ferro, el barri i altres edificis destinats a magatzems i estables. També conserva l'era de terra piconada. Hi ha una creu de ferro dalt la torre. Entre altres elements es conserven un motor d'extracció d'aigua del pou del segle XIX, un afilador de dalles i altres estris de treball agrícola, com una gramadora de cànem.

Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. M-01.

Els Magaroles foren els propietaris d'aquesta casa. Sembla que el topònim ve de la gran bassa que es bastí a la propietat potser a causa d'una època de forta secada, potser com element necessari per enriuar el cànem, de cultiu tan habitual per aquestes contrades (GARCIA-PEY, 1990).Els de la casa mostraren a J. Estrada escriptures del segle XIX, el nom de la casa era ja el de can Bassa. La capella de la mare de Deu del Lledó es troba sota la paret d'un porxo, que es troba a uns 50 metres al S. Poc després de la Guerra Civil feren uns sots i aparegueren dos o tres enterraments. Hi havia un esquelet, al costat del cap del qual hi havia una gerreta de parets primes que se'ls va desfer a les mans. Els ossos foren portats al cementiri de Palou. Aparegueren al lloc que representava la paret externa de la capella a un i altre costat d'un contrafort. La capella fou arrassada l'any 1898. Les parets no tenien fonaments i s'aguantaven mitjançant contraforts, dels quals encara es veia algun rastre, així com d'algun pany de paret. Es deia que al davant de la casa hi havia uns fonaments i, fins i tot, com un empedrat de pedra i morter. Els de la casa pensaven que allà havia estat l'antiga església de Palou, a l'igual que els de la Torre de les Aigües (ESTRADA, 1993). L'avi de l'actual propietari es deia Josep Llestanós i Oliver, de Marata, va venir de masover, l'any 1917, quan els amos eren una família de Manchester que es deia Geraudier (informació oral del propietari)

CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.; ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.; GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.