Can Bas
Subirats
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa aïllada, composta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a quatre vessants. La façana presenta una composició simètrica, amb balcons de ferro forjat a les portes del primer pis. Al segon pis, les finestres s'ordenen en una sèrie de finestres triforades i finestres dobles, d'arcs rebaixats, que s'alternen consecutivament. Els marcs de les obertures estan destacats en color marró clar, mentre que la superfície de la resta de la façana és arrebossada amb guix de color blanc. Cal destacar el ràfec de la teulada, amb cornisa de maó rom.
A l'interior destaquen uns plafons de pintures al sostre de la sala principal, d'estil romàntic.
L'edifici té un pati al davant, tancat per un baluard. Al jardí d'aquest pati hi ha una pica bugadera reutilitzada com a jardinera, que procedeix de Can Pujol (Sant Pau d'Ordal)
Adossats a la casa hi ha uns cellers.
Pertany a Can Bas la masia de la Salada (veure fitxa 139).
Història
Primitivament va ser una masoveria juntament amb el maset de la Salada de la família Carbó de Puigfedó. La masia pairal d'aquesta família fou Can Bou, avui quasi en ruïnes. La masoveria de Can Bas es va independitzar de Can Bou l'any 1545. Els seus propietaris tenien el títol de Cabalers del rei Jaume II.
Els Carbó són documentats a Lavern, segons documents conservats a l'Arxiu Diocesà, l'any 1369, any en què funden un benefici. Cap a l'any 1500, els Carbó doten un fill seu, de nom Antoni, la casa de Sant Joan Salerm i el maset de la Salada. La masoveria esdevé una nova pairalia anomenada Can Carbó de Sant Joan Salerm.
L'any 1663, la pubilla Magdalena Carbó casà amb Pere Bas, qui dona, a partir d'aquell moment, nom a l'indret. Al seu torn, la pubilla Bas es casa, l'any 1771, amb Salvador Galimany. I el 1794 la pubilla Maria Rosa Galimany es casa amb Salvador Olivella, el cognom del qual ha perviscut fins avui.
La hisenda fou saquejada durant la retirada de les tropes del mariscal Suchet, a la fi de la Guerra del Francès.
L'aspecte de l'edifici actual és fruit d'una profunda refacció feta l'any 1913.
Bibliografia
A.A.V.V. (2005): "Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat". Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM).
A.A.V.V. (1981): "Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats". Annex I. Ajuntament de Subirats.
FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): "Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia". Tipografia Emporium. Barcelona.
LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): "Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès". Ed. Ajuntament de Subirats, p. 234-237.
QUEROL, Carles (2005): "L'Atles de Can Guineu (1400-1865). Sant Sadurní d'Anoia i Subirats en la cartografia de Jaume Mir i Molins".
ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): "Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès." Barcelona, p. 190
