Camí ramader de Cànoves
La Roca del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Els camins ramaders a Catalunya són molt nombrosos, i darrerament s'està intentant recuperar donat que la ramaderia a caigut en l'ús excessiu de l'estabulació. Aquests camins ramaders van lligats estretament amb la transhumància o migració estacional del ramats a la recerca de pastures segons l'època de l'any: A la muntanya a l'estiu (pastures d'estiu o agostejadors) o la plana a l'hivern (pastures de la plana). El camins ramaders acostumen a ser discontinus, passant del camí ral o camí veïnal per a acabar discorrent per les carenes o per zones interfluvial, allunyant-se de les vall i conreus per no entra en conflicte amb els agricultors. Al terme municipal de la Roca del Vallès hi transcorre en diferents parts el camí ramader de Cànoves. Aquest té el seu origen al coll de Pou d'en Besa, i un cop arribat a l'alçada de la font del frare, una vegada passada la urbanització Cànoves Residencial, el camí es bifurca i pren dos direccions: un cap a Llinars del Vallès i l'altre cap a La Roca del Vallès, on pujarà la serra del Corredor per Santa Agnès de Malanyanes. Aquest no és l'únic tram del camí ramader donat que n'hi ha un altre situat a la carretera de Marata a Cardedeu, travessant l'autopista A-7 i pujant per Santa Agnès de Malanyanes arriba al coll de Parpers i al camí ramader de la serra del Corredor. Un últim tram estaria situat vora el riu Mogent, a l'alçada del camí en el trencat de can Claus. Superat el riu, es desconeix el trac exacte d'aquest camí ramader, però s'ha esbrinat que arriba a Santa Agnès de Malanyanes, passant per Ca l'Esquerrà, per l'Ermita de la Mare de Deu de Malanyanes i arribant al coll de Parpers i Sant Bartomeu de Cabanyes, on es troba amb el camí ramader de la Serralada Litoral.
Cal esmentar que tots els camins ramaders són de domini públic i protegits per la Llei 3/1995 per la que el ramat té dret de pas, així que cap persona, autoritat, carretera o ciutat no pot negar-hi el dret de pas.
Història
Les vies pecuàries tenen la seva època d'esplendor sota els auspicis del Honrat Consell de la Mesta (organització ramadera i econòmica creada per Alfonso X) que actuà al Regne de Castella durant els segles XIV a XIX la seva abolició es dugué a terme el 1836 -. A Catalunya no tingué massa influència però també es protegiren dites vies. Aquests camins utilitzats per la transhumància dels ramats eren situades estratègicament, com una gran xarxa interconnectada, unien les pastures d'estiu a la muntanya amb les d'hivern a la terra baixa. Avui en dia, després de set segles d'existència, els camins ramaders continuant travessant i recorrent la Península Ibèrica al llarg d'uns 125.000 quilometres de longitud, ocupant una superfície de 425.000 hectàrees en més de quaranta províncies. A Catalunya no existeix un inventari únic, però es calcula que almenys n'hi ha uns 8.300 quilòmetres.
Bibliografia
L'INSTITUT AGRÍCOLA (2009): La normativa referent als camins en el món agrari (I): Les vies pecuàries a Catalunya. MIRALLES I SABADELLS, F.; QUERALT I BASSA, A.; SALA I MARTI, P. (2002): Els camins ramaders del Vallès Oriental. Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers.
