Camí ramader
Els Prats de Rei
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un tram d'un antic camí ramader, conegut popularment com camí de la carena que travessa el terme municipal dels Prats de Rei al llarg d'una extensió d'entre 1.000 i 1.200 metres, al sector sud-sudest on el perímetre del terme es fa més estret.
Aquest tram, avui arranjat i asfaltat, pertany a un ramal que de la Serra del Cadí baixa cap a Pinós passant per Cardona. Un cop a Pinós, es bifurca i un dels sub-ramals, el que va cap a Sant Pere Sallavinera i Rubió (que queden al nord i sud respectivament dels Prats de Rei), és el que travessa aquesta petita porció de territori del terme municipal dels Prats de Rei. No molt lluny de Puig-altet, el camí ve del terme d'Aguilar de Segarra i entra al terme de Prats de Rei en paral·lel al torrent de l'Obaga de l'Estrada; i quan arriba al trencall de cal Bartomeu, l'antic camí transhumant es converteix en l'actual carretera BV-1031 que continua cap al sud fins a la Serra de Rubió. Tot i que fins fa uns pocs decennis encara s'hi podia veure el pas d'algun gran ramat, actualment el camí s'utilitza principalment com a via de comunicació interior i secundaria per al pas de persones i vehicles, i com ja s'ha comentat, bona part del traçat que porta cap al sud del país és actualment una carretera local.
A data de redacció de la present fitxa, aquest tram no es trobava dins de cap Camí Ramader Classificat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.
IMATGE 1: Pas del camí ramader per Prats de Rei a la cartografia de l'ICGC.
Història
A la Catalunya occidental, des de la Prehistòria la transhumància ha obert importants vies de comunicació, algunes encara actualment en ús, que acomplien la funció d'unir i comunicar les pastures d'estiu de les muntanyes pirinenques amb les pastures d'hivern de les planes de la Catalunya central i del camp de Tarragona. Els Prats de Rei, situat al bell mig dels altiplans segarrencs, ja va adquirir un paper determinant des de temps immemorials en relació a aquesta transhumància, com a lloc de pas i també tram final d'algunes d'aquestes rutes, i les riques pastures que envoltaven la població (que donen el nom actual a la població des de l'Edat Mitjana) de ben segur van jugar un paper determinant en la seva fundació com a nucli urbà en època ibèrica i romana que controlaria administrativament el territori que concentrava aquesta important font de riquesa econòmica.
Bibliografia
-SALAZAR ORTIZ, Natalia (2012): L'ager del Municipium Sigarrensis: poblament i xarxa viària entre la Prehistòria i l'Antiguitat Tardana, Societat Catalana d'Arqueologia, Barcelona.
