Camí de la Garganta-camí ramader de Fígols
Fígols
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El camí ramader de Fígols és una antiga via de transhumància que travessa els paisatges muntanyosos del Berguedà, connectant els prats d’estiu de l’alta muntanya amb les terres baixes i els masos del fons de vall. Durant segles, aquest camí fou utilitzat per ramats de bestiar boví i oví, especialment a l’època de les pujades i baixades estacionals, seguint el cicle tradicional de la ramaderia extensiva.
S'anomena Camí de la Garganta i sur des de la Font de la Garganta i es dirigeix cap a la Font de Parera. En aquest tram pren el camí ral de Fígols en direcció cap al nucli de Fígols Vell. Tot seguit després de passar pel nucli es dirigeix a Fumanya i voreja la finca de can Burguet. Una vegada arribat a Fumanya es passar per la casa de les Puelles i sota la devesa de la Creu. En direcció al nucli de Peguera abans pren just al costat de la Font del Coix de Peguera, passa per davant del poble de Peguera, en direcció a la Collada de Ferrús fins arribar al camí del Camp del Vidre, ja a Rasos de Peguera.
Història
El camí ramader de Fígols, al Berguedà, és un dels testimonis vius de la tradició transhumant que durant segles va marcar el ritme de vida a les zones de muntanya de Catalunya. Aquesta ruta ancestral va servir com a via de pas per als ramats de bestiar, sobretot ovelles i vaques, que pujaven a les pastures d’estiu a les serres d’Ensija i Peguera i baixaven a terres més temperades a l’arribada del fred. Ja a l’edat mitjana, la ramaderia extensiva era una de les bases econòmiques del Berguedà, i la necessitat de traslladar els ramats segons l’estació va donar lloc a una complexa xarxa de cabaneres i camins ramaders, que connectaven masies, bordes i zones de pastura. El camí de Fígols s’inscriu dins d’aquesta xarxa i fou especialment important per la seva situació estratègica, a cavall entre els espais agrícoles i els terrenys comunals d’alta muntanya. En aquest cas ja es tenen dades de l'arribada de pastures de ramats provinents de Poblet, propietat de la comunitat monàstica. Al llarg dels segles, aquest camí no només va ser emprat pels pastors, sinó també pels traginers, carboners i miners que treballaven en l’explotació de carbó de pedra, molt activa a Fígols durant el segle XIX i bona part del XX. La coexistència entre activitat minera i ramadera va marcar profundament el paisatge i les dinàmiques socials del municipi.
Bibliografia
MALLORQUÍ, Elvis (2021), Els camins històrics, Diputació de Girona, Girona.
A.A.V.V. (2019), Camins amb història (mapa i estudi del Berguedà), el Berguedà, Berga.
