Cal Solé Marlota
Argençola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal i altres de complementaris. Es van construir en una petita elevació del terreny, això proporciona una visió amplia del territori. L'edifici a destacar, resta avui en dia en desús, essent un annex el que s'utilitza com habitatge. Aquest edifici consta de planta baixa, planta de pis i golfes, teulada a dues vessants( est-oest) de teula àrab, presenta un ràfec de tres filades. Alçat amb pedra i arrebossat, tot i que està perdent-lo. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una portalada amb arc adovellat de mig punt, de punt rodó. A la dovella central, hi ha un escut heràldic. Altres elements a destacar d'aquesta façana, és una finestra a la planta de pis, amb un ampit pronunciat, i un contrafort a l'esquerra de la façana. A la façana oest, a la planta de pis, hi ha dues finestres amb un ampit pronunciat, similar a la de la façana principal. Un altre element a destacar, és una petita sortida d'aigua a la planta de pis.
Adossat a la façana est de l'edifici principal , hi ha un altre edifici, que té funció d'habitatge. Originalment era una edifici destinat a l'activitat econòmica familiar. Destaca per dues entrades amb arc rebaixat, que donen accés a un porxo, a la façana sud-est.
Entre l'edifici principal i aquest, trobem el cup de vi, encabit en una construcció quadrada, i que es recolza entre aquestes dues edificacions.
Davant de la façana nord-est de l'habitatge actual, hi ha un pou circular, ben restaurat.
Hi ha diverses construccions de nova planta, però que han estat revestides amb pedra, fet que no desentona.
Història
La tipologia constructiva ja ens indica la seva antiguitat, però la documentació històrica ens ho confirma. Havia estat una de les cases més importants del terme de Clariana. Les nombroses referències al Maronta o Marlota en els capbreus de l'Arxiu Parroquial de Clariana, tant de l'any 1606 com en del 1634, on parla de diverses propietats que tenia aquest mas. També s'esmenta en un dels testaments del mateix arxiu, datat el 1584. Possiblement podria tenir uns precedents més antics.