El raval de Santa Eulàlia té el seu antecedent en una sagrera medieval sorgida al voltant d'una capella dedicada a la Santa Creu (que és l'actual casa de cal Creu). Amb el temps la capella i la sagrera devien quedar abandonades, de manera que la formació definitiva del raval va començar als segles XVII i XVIII. Primer amb diferents cases en forma de petits masos més o menys agrupats. Entre aquestes segurament hi havia cal Saladic (té una llinda amb l'any 1678), cal Castany (té una llinda amb l'any 1694), cal Creu, cal Serrabassa Vell o cal Bernat. Ja cap al final del segle XVIII i sobretot al XIX el raval de Santa Eulàlia s'acabà de desenvolupar i va prendre la forma actual, d'un carrer allargassat.
Tal com hem dit, cal Saladic és una construcció molt homogènia que probablement s'aixecà en una sola fase l'any 1678. Per tant, era una de les cases més antigues i més importants del raval, i posseïa les seves terres a la falda del turó fins al Torrent Gros. Pel nord limitaven amb les de ca l'Ambròs en el corriol anomenat Costa de Santa Eulàlia, que era un dels accessos al raval. En un llistat de cases rurals de 1930 cal Saladic consta com a habitada.
